Quan els teus ulls

una abraçada, un silenci d'autocensura, una fredor inevitable, una mirada breu, una errada perdonada i la lluna encongida en un adéu...
M'has remogut amb el teu poema.
Una abraçada i bon nadal

Realment és genial aquest poema, m'ha trasbalsat. L'he llegit i rellegit per sentir-lo millor (em costa despertar a mi) només et puc donar les gràcies per escriure coses així.

una abraçada
llumdenit

a partir del teu comentari he anat a saber de tu,
i................
et llegeixo, penso , ensumo..
i dic interioritzant.
_ CONY!!

m'emociona...encara sóc normal.

Felicitats per com ho dius..
una abraçada.

feliços
quan aconseguim aturar el temps

Que maco!! és realment preciós.

"Quan
cap vers es prou perfecte
per expressar el que sento
o l'autocensura
em parteix per la meitat."

Aquest tros m'encanta! T'estas convertint en una de les meves relataires preferides, Charlotte.

1 ptó:

b#NaT#b

és preciós de debò, però m'ha deixat en cor encongit....(m'encanta, és genial quan un poema emociona com m'ha emocionat el teu)

gràcies!

un petó!