El seu cap com una olla express

Un relat de: Charlotte

El seu cap com una olla express.

A cops s'ho pensa. Li explotarà el cap qualsevol dia d'aquests. Rebentarà i el seu cervell esquitxarà parets i sostre. L'hauran de recollir a cullerades. I què diran? Potser que s'ha deixat el foc encès. Aquesta negativitat l'està matant, però de moment aguanta, segur que els dinars de la mare l'estan ajudant.
Aquell dia, com cada dia, obrí la porta, pujà al cotxe i conduí cap a la feina tot escoltant l'última adquisició que un amic li recomanà; un CD de blues bastant underground que no estava gens malament. Ara per ara, només suportava el blues, res massa animat, ni tele, ni ràdio, al menys fins que passés aquesta fase de mala sort que estava tenint.
Darrerament, tot li surtia fatal. La feina li penjava d'un fil per culpa de l'inepte de l'amo de l'empresa, que era un pijo, un fill de papà i es veia venir que enfonsaria l'empresa en un tres i no res. A part, la seva xicota, la Clàudia, havia tornat amb la seva parella oficial. Perquè, es preguntava, si no estava ni casada, havia de tornar amb ell? Justament ara que per per fi havia trobat algú amb qui potser, i, només potser, voldria en un futur hipotètic tenir fills. En fí, millor així, però no podia evitar sentir-se melancòlic, desganat.
A sobre, es començava a notar els anys. Unes canes que abans d'ahir no tenia li començaven a alterar el color dels cabells. Sí que ven ràpides les molt cabrones, reflexionava, mentres veia com el plat de la dutxa s'omplia de cabells negres.
Aquell vespre quan tornà a casa seva, es dirigí a l'ordinador i començà a contestar les bajanades que els seus amics li havien estat enviant desde les feines respectives. Sort d'ells, pensà somrient i una mica més relaxat. Llavors obrí la carpeta començà a retocar l'últim poema, el que havia començat ahir i l'havia acompanyat tot el dia. Un cop mitjanament satisfet de cóm li havia quedat, el va enviar a Relats en Cátala.
Sort dels seus amics sí, però també sort de la poesia. La seva vida a punt d'ebullició perdia una mica de pressió cada vegada que deixava anar una mica de sí mateix en un poema, talment com una olla express.

Comentaris

  • vàlvules d'escapament[Ofensiu]
    qwark | 20-12-2006

    Descrius una situació en la que viu molta gent. Problemes familiars, laborals, personals que es van sumant en una mena de conspiració per derrocar la nostra vida. El stress que ens assetja continuament, marcant el compàs de l'existència quotidiana. Masses hores dedicades a tasques inútils o projectes sense futur o sense alicients. I de tant en tant, petits oasis de poesia o amistat.

    He tingut una sensació contradictòria llegint-te. Per la forma, m'has donat la sensació de ser més aviat jove (o més jove que jo). Però per les coses que dius, sembla que siguis més gran. És una sensació, no et prenguis cap de les dues coses com un retret.

  • Olla barrejada![Ofensiu]
    Unaquimera | 15-11-2006 | Valoració: 10

    De vegades, la vida sembla que s'atura al nostre voltant i nosaltres amb ella... d'altres, sembla que vibra, que gira, i nosaltres bullim al mig de la seva truculència...
    Sort en tenim d'aquelles escapatòries que ens podem permetre, d'aquelles persones properes que ens atenen, de la possibilitat d'escriure i expressar-nos d'aquesta manera!

    Un text d'humor amb certa barreja d'altres elements, ben equilibrat i aparentment espontani, però amb alguns detalls molt aconseguits.

    Una prosa clara, planera, sense entrebancs.

    Resumint: m'ha agradat molt el teu relat!Ben fet!

    Estic encantada d'haver-te descobert! Ara aprofito el moment per enviar-te una abraçada i celebrar-ho,
    Unaquimera

  • M'agrada ser sincer...[Ofensiu]
    L'home sense nom | 07-11-2006

    ...així que, en comptes de dir-te que m'ha agradat molt i que està molt bé, m'estimo més començar aquest comentari destacant-te les coses que m'han grinyolat del teu relat.

    D'entrada el comences en present ("S'ho pensa", "l'està matant") i, de sobte, al segon paràgraf, passes al passat ("obrí la porta" "conduí"). Aquest és un error comú entre els autros del web (pel que he llegit fins ara), però em sembla més important del que sembla.

    Després, també em sembla que despatxes d'una manera massa alegre el tema de la xicota del protagonista. O sigui, que voldria tenir fills amb ella (fills!!), que la tia torna amb el seu ex i qua a ell tot el que li provoca és melangia i desgana. Què passa, que el paio té la sang d'horxata?!

    T'he cridat l'atenció sobre dos temes que m'han grinyolat (un de fons i un de forma) i ara et diré que m'ha cridta l'atenció positivament i em fa valorar el teu relat:

    El detall dels cabells al desaigüe (Els grans relats estan fets de petits detalls).

    Com de bé descrius el que la poesia significa pel protagonista i, per extensió, el que la literatura és per a tots els seus amants.

    Això de que el protagonista només suporta sentir blues (deu ser pq a mi aquesta música també em diu molt i m'ha fet el relat creible).

    La sensació final que em provoca el relat és positiva. Voldria llegir més coses teves en prosa i més llargues (i més treballades). Bona feina, en darrer extrem.


  • Arbequina | 06-11-2006 | Valoració: 10

    M'he deixat l'interrogant després dels qui...

    I puntuar-te.

    Una altra abraçada.

    Arbequina.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Arbequina | 06-11-2006

    M'ha agradat llegir-lo: és entretingut i divertit, però sobretot real i punyent. Qui no te la seva poesia que el consola... qui no s'entreté amb relats en català...

    En fi, una abraçada ben forta.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Charlotte

7 Relats

42 Comentaris

8676 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:


"Només el temps
pot afeblir
el poder implacable
dels records,

mai, mai,
mai del tot

... morts."

Capdelin