Camins del Garraf

Un relat de: Carme Simó

Afuats com la roca
els meus precs no trobarien aquí cap ombra,
i caldria falcar-los amb espigues de romaní.

Hauria de resar als avions que s'enlairen
i s'esvaeixen o als que aterren i es buiden?
O encara millor, a l'abocador que converteix
la vall fonda en frondosa plana
i a tants altres serveis invisibles
que em sustenten l'existència?

Prefereixo embolcallar els salms
de vent i remor de passes
per lliurar-los madurats quan sigui l'hora.

Comentaris

  • Mecatxumdena!!![Ofensiu]
    rnbonet | 16-07-2009

    I com no t'he 'descobert' abans?
    Amb un ritme sinuós, trencat -com la costa- ens endinses en paisatges que no voldríem. Sols , o només, per respecte a la natura.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: