Guillem

Un relat de: Carme Simó

Deu ser això: prendre consciènca
que el temps es llaura
i tot solc és una petja.
Demà agafarem altre cop l'aixada,
que brotin en altres camps
les antigues misèries.
Som prínceps del nostre jornal,
portadors d'il·lusió i ventura.
Ens uneixen l'amor rutinari,
la fe i l'esperança.
Els tres jous del temps que es llaura.

Comentaris

  • Molt maco el teu poema[Ofensiu]
    jos monts | 07-08-2008 | Valoració: 10

    Fantàstic...curt i concís.
    Un poema amb les paraules justes, molt bo.
    Et segueixo llegint...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: