Botànica

Un relat de: Carme Simó

Aquell any que la ciutat no oferia arrels
vam decidir ser d'heura.
Hores i hores dedicades a cobrir de fulles
els meus camins de cendra
i els teus barrancs de sal.
Ens habituàrem a un intercanvi
de saba feréstec, un xiulet entre les branques.
I en foradar-nos l'escorça
ens vam descobrir embolcallant
la tasca inútil de créixer sense nucli.
Tot va assecar-se,
mai vam gosar regar-nos.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: