Infinitius

Un relat de: Carme Simó

Qüestionar
el pilar de la casa del barri de la ciutat del país d'algú
i no obtenir resposta.
Més senzill és combregar
amb la gratuïtat d'aquests fulls
que semblen premsa.

Seccionar
les paraules de la veu del núvol de l'ombra del temps d'algú
i veure-les desfer-se.
Fa menys mal gratar-se
l'espatlla i demanar
una altra cervesa.

Destriar
les mans de la creu del messies de l'obra del gest d'algú
i sentir-se agredit.
Molt millor és adherir-se
al revers d'una pancarta
i afaitar-se arran de pell.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: