Cadàver dempeus

Sensació de raresa i de buidor
Tenir ganes de fugir i de no ser
Desig del tacte d'una mà gelada.
Ja no puc amb el pes de la son.

A dos metres lluny tenc la copa
Però els meus llavis estan banyats
Sabor semblant al de la cicuta
per la meva boca ha passat.

Cadàver dempeus, així se sent
el desarrelat, l'incomprès.
L'anhel de la clau del somni etern
pesa més que muntanyes d'or.

Vull conèixer-la,
vull saber què hi ha més enllà
de la frontera del món irreal.
Formarà tot part d'un conte?
País de meravelles o realitat traïdora?

Pes de la decisió de triar la via:
el pas del temps o el temps accelerat
per una agulla que em toqui la vena.
No, ara no, estic fermat de cap a peus,
però se molt bé que arribarà el moment.
Que tot els versos anteriors
només formen part d'una reflexió
que estic condemnat a fer,
com a ser humà, com a ser pensant.

Qui és el Sr.Coneixement
que no es pregunta d'on venim i on anam?
Tard o d'hora tots pujarem
al tren de l'estació d'enllaç
entre la vida i la mort.

Ella em guiarà algun dia
cap al vell roure del pati de casa,
quan per les persianes
la llum al dematí no s'hi filtri
i les meves paraules siguin silencis.
Llavors ens mostrarem les cartes
i ens veurem reflexats al mirall.