CABELLS BLANCS

Un relat de: BLEDES
Ai, quan un es fa vell.
Ai, quan començes a trobar,
que és blanc aquest cabell,
que ahir, era negre llampant.

I, l'arrenques de cop.
Fuig, cabell blanc!
Que, encara no sóc vell;
no t'hi vull ni mirar.

No, no, no hi vull pensar.
Però, hi penses.
El primer cabell blanc!
Sóc jove, no m'afectarà.

Un, dos, tres; vas arrencant.
Si cada día, n'hi han més!
Ai, que en sóc de desgraciat!
Ahir, era jove, i avuí vell.

Un, dos, tres cabells.
Et fan esser desgraciat?
Au, no siguis babau,
et fan més interessant.

Deixal's que surtin!
Per ací, i per allà,
que son senyal de saviesa,
els teus cabells blancs!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

BLEDES

16 Relats

10 Comentaris

7635 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Prop dels 74 anys, en fa poc més de dos que escric poesia, tot i que no em considero poeta. La meva poesia, és senzilla. Amb paraules de ús corrent, però sempre, cercant la rima; m'agraden els poemes amb rima.
Vaig començar fent poesia en castellà, però com la meva llengua materna és el català, vaig començar a fer-ho en català.
Tinc publicat un llibre, titolat EL CAMI; de relats curts i poesia, i ara estic pendent de la publicació del segon, de poesia. Tots escrits en català i referits a tot el que estem vivint a Catalunya els darrers mesos.