AIGUA BENEÏDA

Un relat de: BLEDES
Pluja beneïda que caus del cel,
Amares la terra, i els camps sembrats,
Cerques camins que no son oberts,
I, t'amagues al terra, o vas al mar.

Què seriem sense tú? No res,
I, sense menjar, un temps resistim,
De tú som un setanta per cent;
Si ens manques, aviat morim.

Que en fas de destrosses, ho sabem,
Quan caus amb força inusitada,
Et maleïm pel mal que vas fent,
Però, no ets tú, és la Natura tresvalsada.

Si no caus, guaitem els núvols,
Movem el cap, tot dient: No plou!
Et necessitem per viure i per les pastures,
Units estem; formes part del nostre jou.

Caminarem sempre en aquest món,
Per treballar, viure, viatjar, o gaudir,
Et tindrem a mà al nostre sarró;
Amb tú, vivim, sense, és la nostra fí.

Comentaris

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 13-03-2018 | Valoració: 5

    Jo aquest poema el trobo molt simple, molt ben explicat i entenedor de vegades i al final no l' acabo d' entendre ! l' aigua de la pluja es molt necesaria per si no plou no podem fer res de res ... no m' agradat gaire !

  • Element aigua.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 01-02-2018 | Valoració: 10

    Jo també tinc un poema que duu el mateix títol. Quina coincidència que hi hagin dos ara mateix. L'inconscient col·lectiu fa aquestes jugades, I més quan ens referim a aquest bé de tothom com és l'aigua. Aquest poema escenifica fil per randa el recorregut d'aquest element imprescindible per a la subsistència de la vida humana.

  • Aigua beneïda[Ofensiu]
    BLEDES | 01-02-2018

    Gràcies, Rosa pel teu comentari. Em va cridar l'atenció que en pocs dies de diferencia haguessim coincidit amb dos poemes amb el mateix titol.
    L'aigua es un be molt escas, i malhauradament encara no en som prou conscients.

  • Hola BLEDES![Ofensiu]
    Rosa | 01-02-2018 | Valoració: 10

    Ara sí l'he llegit, cada u a la nostre manera deixem visible que l'aigua ens atrau. Felicitats pel poema.
    Rosa.

Valoració mitja: 8.33

l´Autor

BLEDES

16 Relats

10 Comentaris

7620 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Prop dels 74 anys, en fa poc més de dos que escric poesia, tot i que no em considero poeta. La meva poesia, és senzilla. Amb paraules de ús corrent, però sempre, cercant la rima; m'agraden els poemes amb rima.
Vaig començar fent poesia en castellà, però com la meva llengua materna és el català, vaig començar a fer-ho en català.
Tinc publicat un llibre, titolat EL CAMI; de relats curts i poesia, i ara estic pendent de la publicació del segon, de poesia. Tots escrits en català i referits a tot el que estem vivint a Catalunya els darrers mesos.