A LA CREU

Un relat de: BLEDES
A la creu segueixes clavat,
després de tants segles,
si ja vas ressuscitar,
no vull així veure't.

Ens mostren un Crist trist,
sempre a la creu penjat,
ple de nafres i ferit,
com un sacrifici constant.

Ja ho vas fer,
carregar-te de pecats,
el dolor nostre vas voler,
i, per Ells, vas ser maltractat.

El Cel, s'enfosquí,
i la terra tremolà,
els sepulcres es van obrir,
prel.ludi del que vindrà.

Vas baixar a l'infern.
Amb els dimonis vas estar?
L'infern, és el sepulcre,
no n'hi ha de turment allà.

Però, era necessari,
deixar allà els pecats,
de tot un món captiu,
en les urpes de Satanàs.

Eres totalment innocent,
com nadó del ventre sortit,
però vas ser condemnat,
perquè vida poguessim tenir.

En aquell sepulcre esperaves,
i, com bon jueu, vas reposar,
totes les hores del dissabte,
com el Pare, va ordenar.

A la tomba, no t'hi podies estar.
Quí pot a Deu retenir?
La matinada del primer día,
Gloriós, de la foscor, vas sortir.

És aquest el meu Crist!
Gloriós, al Cel enlairat,
sense ferides, ni nafres,
al quí haig de contemplar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

BLEDES

16 Relats

10 Comentaris

7623 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Prop dels 74 anys, en fa poc més de dos que escric poesia, tot i que no em considero poeta. La meva poesia, és senzilla. Amb paraules de ús corrent, però sempre, cercant la rima; m'agraden els poemes amb rima.
Vaig començar fent poesia en castellà, però com la meva llengua materna és el català, vaig començar a fer-ho en català.
Tinc publicat un llibre, titolat EL CAMI; de relats curts i poesia, i ara estic pendent de la publicació del segon, de poesia. Tots escrits en català i referits a tot el que estem vivint a Catalunya els darrers mesos.