DONA

Un relat de: BLEDES
Dona que t'emmiralles,
Reflexes d'un passat veus,
El teu rostre admires,
Com feies en altre temps.

Al cabell, fas un retoc,
A les galtes, una pessigada,
Els llavis una mica perfilats,
I una última ullada.

Surts al carrer, a passejar,
Però t'agradaria,
Que, algun home, tot passant,
Et digués que ets bonica.

Ja fa anys et vas casar,
Era ben plantat aquell noi,
I fills que van arribar,
Tot omplint-vos de goig.

No surts a conquerir,
Ja ho vas fer en el passat,
Però, t'agradaria sentir,
Alguna floreta, tot passejant.

Disimuladament, mires,
Aquell home que vé,
Em dirà quelcom, penses,
No et diu res, i sospires.

A la botiga, tot passant,
Al vidre, el teu reflexe, veus,
Tornes enrera, i guaites,
La teva figura, novament.

Passes a dins; només mirar,
Però, aquell penjant, aquell collar,
És bijuteria, et ressaltarà,
El rostre, el cabell, tant se val.

Tornes a casa; el teu marit ho veurà.
Hola, estimada, a on has estat?
Del diari no alça la mirada,
Te'l mires, no dius res, i tornes a sospirar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

BLEDES

16 Relats

10 Comentaris

7619 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Prop dels 74 anys, en fa poc més de dos que escric poesia, tot i que no em considero poeta. La meva poesia, és senzilla. Amb paraules de ús corrent, però sempre, cercant la rima; m'agraden els poemes amb rima.
Vaig començar fent poesia en castellà, però com la meva llengua materna és el català, vaig començar a fer-ho en català.
Tinc publicat un llibre, titolat EL CAMI; de relats curts i poesia, i ara estic pendent de la publicació del segon, de poesia. Tots escrits en català i referits a tot el que estem vivint a Catalunya els darrers mesos.