Cabells atzabeja

Et vaig veure vestida de color negre,
com els teus cabells
i com els teus ulls;
vestida tota tu de color atzabeja.

Per un moment pensava en el dol,
en la tristesa, però el teu somriure
va fer despertar-me de l'equívoc;
estaves tota tu en conjunt preciosa.

Et vas aturar amb el somriure als llavis,
em vas fer un petó d'amic, de germà,
oferint-me la mirada franca de qui viu
el dia i la nit, la felicitat i la pau de l'ànima.

El teu perfil de cara helènica
em recorda sempre la bellesa dels grecs,
del cànon estètic de bellesa
i de l'amor del cos i també del bes.

Ara, et veig vestida de negre
i estic content de saber que res et dol
i que l'alegria passa per les teves mans
amb força com els elements desbordats.

Te'n vas anar tant ràpidament...
Sense poder dir-te res, jo, et volia agombolar
per provocar-te la mirada brillant
i el teu franc somriure.

Vas baixar les escales
i et vas mesclar entre la multitud,
en un mosaic, puzzle de colors i de gent,
on eres tu, la peá més valuosa.