Buscant les paraules

Quan després de molt de temps trobes algú que val la pena, te n'adones que has perdut la pràctica i sembla que tornis a tenir quinze anys (els meus, no els d'ara). No saps que dir, et quedes sense paraules i em comptes de trobar un comentari adient, fruit de l'experiència (que a vegades no sé massa perquè serveix) dius les coses més tontes possibles i penses com pot ser que encara estigui aquí malgrat l'edat. Voldries que fluissin les paraules justes i el to idoni per fer-li saber que és important, passi el que passi i malgrat la distància, però sovint entre el que voldries dir i el que en realitat dius hi ha un abisme incontrolable, notes com una vegada més tot se te'n va de les mans, i penses com és possible que la vida es fagi fonadissa tant fàcilment. Retorna la impotència dintre teu per no saber que fer, ni tenir la solució, perquè tot acabi sortint bé.