BLANC 2

Un relat de: berguedana
Tornava a portar bolquers, però uns bolquers més globalitzats, de l’era moderna, estesos per tot el món, excepte pel món del Tala on la gent encara no sap ni que és la roba interior.
Tornava a ser el centre de mirades familiars però així com les mirades que convergien en la meva mirada infantil, en la meva pell blanca, acabada d’estrenar quan vaig néixer, eren unes mirades alegres, de sorpresa; ara havien esdevingut tristes i interrogadores: Per què t’has tornat vella?
Com que el meu cervell havia fet un reset i no podia contestar, estava dins d’una closca d’ou que no podia trencar i allà dins no estava tan confortable com en l’úter matern, allà no hi havia aigües ni nutrients per anar creixent; al contrari, tot s’anava eixugant, anava perdent consistència i hidratació. I els ulls cada vegada més petits, cada vegada veien menys, i anava quedant reclosa perquè habitava en un món on els vells s’aparcaven com s’aparquen els cotxes, no per falta d’amor dels familiars, sinó perquè aquest món era tan modern i fantàstic que tot havia de ser bonic. I els vells no són bonics, per desgràcia!

Comentaris

  • El pitjor de tot[Ofensiu]
    jpmerch | 19-04-2015 | Valoració: 10

    El ptijor és sentir: "ara tornar a ser com un nen petit", quan els bolquers són unes quantes talles més grans que els dels nens.

    Estremidor relat.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Un relat precios
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de berguedana

berguedana

36 Relats

41 Comentaris

14236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.
M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.