Benvinguda

Recordo perfectament el dia que et vaig conèixer, no sabria dir quina edat tenia, pero era petit, suposo que uns set o vuit anys, també tinc clar que segurament abans ja hi erats pero no sabia interpretar-te amb alguna definició.
Anava en cotxe, amb la meva familia, totalment inconscient dels perills de la carretera, tan sols disfrutava de les llargues rectes, del cel, de les imatges que el paisatge m’oferia, pensant en les meves coses, en que estarien fent els meus amics i com seria el dia que passaria amb la meva familia a la famosa, pero encara desconeguda per mi, muntanya de Montserrat.
De sobte, quant no esperava res del paisatge, va aparèixer del mig d’una plana una gran roca, pero molt gran, tant gran que feia que tot el que l’envoltava es convertís en molt més plà del que era i la primera impressió va ser de roca, com si no hi hagués vegetació, tot pelat i em vaig quedar bocabadat.
I com si el meu cos s’alimentés d’una sensació totalment desconeguda, em va envaïr una emoció seductora, un estat de embriaguesa compartida amb la natura, un remoure dins de mi que m’atrapava, que no volia que marxés mai més, fins i tot estava al límit del benestar infinit i un mareig dificil de descriure.
Vaig plorar, ni una gota de tristor, tot era bonic, estava més emocionat que mai i quant la familia va veure que el meu plor era il.luminat no van dir res. Es la sort d’haver compartit la meva vida tants anys amb una gent que no guardaven mai l’ilusió en el fals bagul de la madurés.
La sensibilitat es va presentar de sobte, sense avisar i amb els anys, la nostra relació ha arribat a una comunió tant descomunal que ja no puc entendre la meva vida sense ella…mai m’ha fallat, fins i tot en els moments més durs ella estava allà , ajudant . Perquè ella suavitza tot el que toca, converteix en regal qualsevol petit detall que si no fos per la seva presència segurament ni ens parariem a mirar-lo.
Diuen que se’t pot girar en contra, jo diria més aviat que t’ajuda sempre a veure la realitat, la que existeix, la que motiva els sentits, que son sens dubte el motor de la nostra essència. Si no tens gust per devorar un paisatge, ni oide per olorar una ment fascinant, ni tacte per observar el teixit d’una pell, ni vista per mirar una veu atractiva , ni olfacte per sentir els teus records en l’aire, no seràs mai amic de la sensibilitat.

Benvinguda.