barboteig confus d'una ment en parada cardio-respiratòria

Assegut davant l'ordinador, l'equivalent actual del tradicional full en blanc, jugo amb els dits sobre els teclats. I no és cap exercici retòric, no estic posant en pràctica el Tòpic de Captatio Benevolentia, ni res per l'estil. Merda, que pedant m'ha quedat això. Clar, em duen a una escola "de pago" i aquest n'és el resultat. Jo, que de petit deia que de gran volia ser proletari…
Com anava dient, no és un exercici retòric, sinó que estic fent exactament això, jugar amb els dits, intentar capturar l'instant que estic vivint, per molt que no tingui res d'especial…


Per què estic escrivint això? Perquè, de fet, tots nosaltres ens dessagnem en forma de paraules sobre un full en blanc? Perquè tenim la necessitat de posar tot això aquí o allà, i de llegir el que d'altres han deixat allà o aquí? Per no sentir-nos tan sols? No ho se pas, però se que va bé… Cada cop augmenten més les possibilitats de que aquest… text?...escrit?...estupidesa?... acabi sent un record en els bits del meu ordinador, o ni tan sols això. Però crec que des que he escrit el primer sintagma de la primera oració m'he condemnat a deixar llegir això a algú. Si no, em sentiré terriblement estúpid convidant a tan banals reflexions a Ningú, doncs ningú l'haurà de llegir. O si…M'estic fent un embolic…

Però jo he obert l'ordinador amb la voluntat d'escriure sobre alguna cosa… I no recordo el què… Ah si, ja ho tinc…(Això si que ha estat un recurs, doncs des que he posat el punt a l'últim paràgraf sabia de que volia parlar. Perdoneu-me.) Bé, cada cop m'estic sentint més estúpid… De fet només volia constatar que la vida es una merda només pel sol fet que no se de que parlar. Oi que no hi veieu cap relació? Jo tampoc… Perdona, estimat lector, aquesta pèrdua de temps.
Per mi també ho ha estat.
PD:Tres mesos després d'escriure això ho trobo a l'ordinador, em fa gràcia l'estupidesa que he escrit i la publico aqui...