Auto-censura i repressió a la nova era tecnològica

Un relat de: Ivan Bonache
Temps era temps hi havia un món meravellós anomenat Internet. Potser algú n’ha sentit a parlar: era un lloc on tothom podia dir la seva sense por, fins i tot quan l’únic que havies de dir era pura merda, un espai propici i confortable, sense fronteres, sense ideologies, sense censura. Però vet aquí que un dia va arribar un monstre terrible, petit, però terrible (l’anomenarem Soraya, així a l’atzar), que va pensar que tanta llibertat a la xarxa no era bona perquè ens deixava desprotegits a tots (el que realment volia dir és que si no hi tenia el control, qualsevol podia dir la seva lliurement convertint-se en un greu problema contra el sistema establert).
Un trobador bromista va ser el primer en patir aquesta nova llei a les seves carns: va escriure una cançó on deia que el rei (Felip amb ve baixa i un palet) era un tanoca producte de l’endogàmia i el van tancar al calabós durant tres anys i mig. Valga’m Déu! I és així com les tenebres es van començar a escampar. I no estava permès riure si un bruixot dolent moria perquè anaves al calabós; ni fer broma si el president del govern corrupte fotia la pota al parlament, perquè anaves al calabós; ni indignar-te si la policia havia estomacat a uns pobres camperols que protestaven perquè volien conrear lliurement les seves terres, perquè anaves al calabós. I direu, com va acabar aquesta història que no té res a veure amb la situació real que vivim a Catalunya? Doncs la veritat és què porto dies pensat el final i no sé què collons posar. M’agradaria que guanyessin els bons, però no crec que sigui tan fàcil. Llavors, per prudència, tan sols conclouré amb un típic: continuarà.

Si voleu escriure algun comentari, no l’envieu per aquí, no el podré llegir, escriviu-lo, si us plau, a:
Centro Penitenciario Madrid VII
Crta M-241, km 5.750
CP 28595 Estremera, Madrid

Comentaris

  • Ens costa tant[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-11-2017

    Ens costa tant això de la ficció durant aquests dies que portem amorrats al TN de TV3 que fins i tot el teu conte fantàstic m'ha semblat un plagi d'alguna notícia. No em facis cas...
    Bon curs relataire, Ivan!

  • Port de veritat [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Un relat tan fantàstic que no sembla fantàstic, si no real, massa real. Moltes felicitats. Una abraçada. A l’eix

  • Vols dir que no exageres...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Vols dir que no exageres...? Jo sé de més d’un —però no diré noms— que la van fer bastant grossa i els van exiliar enviant-los a Suïssa amb les despeses pagades.
    —Joan—

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: