Assaig culinari de 3 al cuarto

que bo, que fresc, com anar dalt del dragoncan o una fera semblant.
Vertigen que ens espavila, ens estimula, ens desperta de la pesantor, de la letargia...

el teu poema/anada d'olla, en que es vas trenant idees, paraules, imatges, rimes i ritmes. Un sempre es pot trobar amb sorpresses bussejant i capbussant-se en aquesta web. Una petita navegació, i, au, una entrada a un nou món.

Ens veiem per aquí, espero!

Xavier (o Bruixot)

aquesta transgressió del sentit comú, aquesta transgressió de l'harmonia dels poemes ben vestits... aquest saltar d'un vers a un altre, d'un món a un altre sense lianes, aquests versos que no es parlen amb els altres... aquesta ironia culinària on es cuina tot el que passa i no passa, aquest humor que treu trascendència a tota merda d'essència i converteix en senzillesa al rei i a la princesa... aquesta gosadia que no perdona... em recorden a certs poemes de David Mor i Ester Xargay, transgressors també de la burgesa poesia.
Una abraçada.

Què vol dir compte amb les faltes??? jejeje

Ja l'haves llegit? quina gràcia...

Si vols llegir algo més et pots passar pel meu blog... Quedes convidada... La direcció a la biografia...

T'he vingut a saludar per dos motius: el primer és perquè volia agraïr-te el teu comentari que, pel que dius, és el primer que fas i això ja és com per estar-ne orgullosa (jeje) a més, t'ha agradat! El segon perquè fa pocs dies ja vaig llegir el teu poema però no el vaig comentar perquè no savia ben bé què dir... (molt malament per la meva part!). El poema m'agrada força i hi ha versos i imatges bones, com les dues últimes línies, però el sentit global no l'he acabat d'entendre del tot (això és molt subjectiu... potser és culpa meva!). I compte amb les faltes!

Com he dit, gràcies pel comentari ;)
Petonsss!!