Arnauuu!!!

Els teus ulls grans, em conviden a estimar-te.
Em veus aparèixer i no dubtes en abraçar-me.
Sovint arrugues el nas, quan intento d'alguna manera netejar-te.

Fa un any que et conec,
Que quan entres per la porta,
Els meus ulls volen a voler saber de tu.

T'ensenyo paraules,
Amb sons divertits,
Sé que per tu és més senzill així.

Quan de sobte desapareixes del món,
I vens corrents a abraçar-me,
L'únic que puc fer per què entenguis,
Les ganes que tinc d'ajudar-te :
És mirar-te.

Avui t'he collit de terra,
Sovint penso que quan et recullo,
no només et poso el teu lloc,
sinó que t'acarono la teva ànima espantada.

Estic farta d'escoltar el món opinar envers tu,
Escolto comentaris com "pobret...".
El fet és que ets aquí, amb mi.

Qui diria que parlo d'un nen de 4 anys,
Que tan sols te forces per cridar
Que tan sols te ganes de lluitar
Que tan sols te orelles per escoltar
I que ni tan sols, ningú li ha donat el dret de la felicitat.

Tu m'ensenyes cada dia,
Que puc fer tot el que està a la meva mà,
Per ajudar-te a ser més feliç,
Encara que sigui amb una mirada, un gest o una paraula.

M'agafes el meu tresor
T'explico que és màgic
I deixes d'estar neguitós
Per dir-me a cau d'orella
I sense que ningú ho entengui
"Sílviaaaa... és màgic".

Si d'alguna cosa puc sentir-me satisfeta,
És de ser capaç d'aprendre tant d'un infant
Que ha vingut el món amb moltes més dificultats
De les que mai es trobarà.

Gràcies Arnau,
Em dones molta feina,
Però no és gens comparable,
A l'immensa felicitat de poder treballar
Per ajudar a un nen a recuperar la felicitat.