Aquest matí

El despertador estava programat per les vuit del matí. Tot i així, abans de les set jo ja estava desperta. Escrit així sembla que esperés alguna cosa important, però no: cada dia començo les classes a les vuit, excepte els divendres, que començo a les nou. Però el meu cos ja s'ha acostumat a despertar-se a quarts de set. Me quedo al llit, recordant el somni que he tingut aquesta nit. Jo, gairebé sense poder-ho evitar, he robat al meu professor d'estadística el que portava al maletí, i ell acabava d'atracar un banc. Per tant, m'he quedat jo el botí. I bé, principalment el somni tractava sobre l'angoixa que sentia, per por a haver d'anar a la presó, jo, amb vint anys i un futur prometedor, me n'arrepentia tant…

M'he acabat aixecant a dos quarts de vuit, i he estat fent temps: vestint-me amb calma, esmorzant encara amb més calma…, he tingut temps, fins i tot, de sortir al balcó a veure si necessitava posar-me una jaqueta o no, ara que fa molt bon temps.

Abans de dos quarts de vuit he marxat cap a la facultat. Anava pel carrer passejant, deixant que la gent amb més pressa em passés al davant. Esperant que els semàfors se possèssin verds per creuar, i aturant-me per mirar dins les botigues, encara tancades.

He arribat aviat, la primera, i m'he esperat. Anaven arriban els companys de classe i, puntual com sempre, el professor de Tecnologia Mecànica. Odio aquesta assignatura, no puc amb ella. No m'importa com fer servir un torn, i tampoc quina velocitat de tall he d'aplicar per passar un cilindre d'un diàmetre de 20 a un de 15. Però bé, s'ha de fer. Només per poder-me dir enginyera, val la pena. Enginyera.

Els meus pensaments em distreuen de la classe. Recordo la promesa del meu xicot: divendres te faré un massatge. L'espero, i amb ganes.

A les deu toca la segona i última classe del divendres, administració d'empreses. Tampoc m'agrada gens, aquesta assignatura, però bé, és divendres i només tinc dues hores de classe (això és gràcies a que la resta de la setmana la tinc bastant plena, però). Una rialla m'omple la cara: la professora avui no ve, hi ha un paper a la porta.

Com que no he quedat fins les onze, faig una mica de temps, xerrant amb aquell i amb aquell altre, i vaig cap a casa del meu xicot. Hi arribo una mica abans, però ell ja hi és (el divendres ell només té classe de vuit a deu; som afortunats!). Em fa pujar a casa seua, els seus pares són a treballar i el seu germà a classe. Ens expliquem com ens ha anat el dia, i la tarda d'ahir. Després em fa esperar mentre prepara la seua habitació, me crida i la trobo tota fosca, només amb la llum d'algunes espelmes i la de la pantalla de l'ordinador.

Extranyada, me fa seure a una cadira, davant l'ordinador. Posa un vídeo. És eròtic. Tot i que també té un toc d'humor. Ell me va fen cosetes i treient la roba mentre jo vaig mirant el vídeo. Quan s'acaba, me tapa els ulls amb un mocador i m'estira al llit. Com que jo, d'escriure relats eròtics, no en sé, no ho explicaré. Així cadascú se pot imaginar el que vulgui, només diré que va ser molt plaent.

Després, ens quedem una estoneta estirats al llit, abraçats. Crec que aquest momento m'agrada fins i tot més que l'anterior. Aquí només tinc ganes de repetir-li que me l'estimo, i de no soltar-lo mai, mai.

Però els minuts passen, és hora d'anar a fer el dinar. Com gairebé cada divendres, dino a casa seua. Ens fem el dinar, també li fem al seu germà, que no arriba fins les tres. Dinem tot mirant "la ruleta de la suerte", que jo diria que és el meu programa preferit. Fem apostes sobre qui resoldrà abans el panell (sempre el guanyo jo) i, a conseqüència d'aquestes apostes, li toca recollir la taula sol.

Després ens despedim, jo he d'agafar un autobús cap al meu poble. I això és el que he fet, dues hores i quart a l'autobús, llegint perquè no hi ha manera que m'adormi, i cap a casa. Satisfeta del meu matí.

Gràcies.