Vaig al dentista amb ma mare (I).

Vaig al dentiste amb ma mare. Me troba un munt de coses malament, li va explicant a ma mare tot el que se m'ha de fer, però a mi no me diu res. Diu que hem d'anar a Reus a fer una radiografia, i queden amb ma mare que serà demà. I a mi no me pregunten si me va bé o no. Truquen i concerten la cita. Sense tindre'm en compte per res.

Jo estic estirada, m'estan fent alguna cosa a la boca. Estic amb els ulls tancats, i van caient-me llàgrimes dels ulls. Sóc l'objecte principal, però a la vegada estic desplaçada i no conto per res. Ma mare me veu amb els ulls tancats i me diu que si m'estic adormint. Li llanço una mala mirada i no contesto, però ella no se n'adona. Està parlant amb la recepcionista del seu gat, o gos.

Sortim del dentiste, ma mare me veu enfadada i me pregunta. Li dic que és perquè no m'han tingut en compte per res. Me diu que m'ha parlat i no li he contestat. Li dic que m'he passat l'estona plorant i no se n'ha adonat. Arribem a casa, i segueixo plorant. Li dic que potser tenia plans, jo. Que podia haver preguntat. I ella s'enfada i diu que està sacrificant-se molt per posar-me la boca bé, i que ella s'esforça i l'únic que reb són "coces", que ho sent molt però que s'ha acabat això del dentista.

Jo li demano perdò. Només una vegada, però ho dic de veritat. Diu que no me vol veure, que marxi, i se tanca al menjador. Entro al cap d'una estona i li dic que vaig a comprar llana, i no contesta. Li dic que almenys pot dir adéu, i m'ho diu. Després torno i li dic que vaig a la farmàcia, i diu que faci el que vulgui.

Després surto amb la Rosa, i al es vuit torno a casa i me trobo les llums tancades. Me la trobo al menjador, té el discurs preparat: "pots anar al cumpleanys de la Ruth, pots quedar-te a Barcelona festejant, pots passar-t'hi un més estudiant anglés només per veure al nòvio, esta tarde has sortit, i no tens temps per anar al dentista". Li dic que no és això, que és pel fet que no m'hagui preguntat. Diu que no me pensa acompanyar enlloc més, que s'ha acabat això, que renuncia a moltes coses perquè jo pugui fer el que vulgui. També afegeix: "sortiràs per nochebuena i nochevieja, i al matí dormiràs i no estudiaràs". Li pregunto on estan els papers del dentista, que ja hi aniré jo sola. Diu que al bolso. Els trobo, li pregunto a quina hora marxa l'autobús que va cap a Reus, i me diu que ho pregunti a qui ho sàpigui. Li dic que això és el que faig, doncs ella ho sap, i no m'ho vol dir. I ara tots uns nadals sense parlar-nos.