Tot s'arreglarà...

Aquest any ha estat el millor de les nostres vides. Aquest any hem començat a sortir cada dissabte a la nit i a emborratxar-nos sempre. A fumar porros més sovint, a relacionar-nos amb més gent del poble, per exemple amb la colla dels litros, que tenen uns set o vuit anys més que nosaltres però bé, anem junts quan anem torrats. També hi ha la colla dels fumis, que ens insultaven fa uns anys i ara mira, a algunes de la colla se'ls han declarat alguns fumis. I elles, dignament, els han rebutjat. Hem quedat com a reines, tenim un cert estatus social pel poble, l'hem guanyat aquest any.

La Laura ha fet un gran canvi, ara fa un any no s'havia enrotllat mai amb ningú i ara, de dos en dos cada nit que s'ho proposa. Està més feliç i riallera, i ja no fa com abans, que sempre ens posava excuses per no sortir. La Lídia també ha canviat, cansada que els nois la deixessin, ha decidit que l'amor no existeix, només existeix el sexe, i va d'home a home i si et vaig veure no me'n recordo. Però a ella li agrada això, i com que pretendents no l'hi falten, doncs visca la Lídia! L'Ariadna aquest any ha quedat segona d'Espanya de judo, el seu esport, i amb el xicot li va fantàsticament bé, diu que li encanta el sexe i sempre acaben a casa d'ell, em..., practicant-lo. I la Mercè, després d'anys caient-li la baba per un noi, el seu amor platònic, ara hi està mig enrotllada, allò de ara ho deixem ara ho tornem a agafar.

Ja ho veieu, un gran any d'èxits amorosos. Professionals: també, totes estudien i els va prou bé, a la Laura li ha quedat alguna, però ja la recuperarà. I les altres, fantàsticament fantàstic.




Aquest últim any, la Marialluisa ha descobert moltes coses. Per començar, que hi ha altra gent a qui no li agraden les discoteques, i per tant ha decidit que podia negar-se a anar-hi. Ha decidit que no volia fer la pena que fan els seus amics quan s'emborratxen, i ha decidit que no s'emborratxaria. Ha arribat al punt de beure una cervesa i prou en tota la nit. Però és que ara, la Marialluisa ja no té ni ganes de sortir. Sempre és el mateix: les seues amigues s'emborratxen i se posen a parlar amb la colla dels litros, a fer bastant el pena, però com que ells també van borratxos no ho noten. L'única persona que capta el patètic de la situació és ella, i no vol viure-ho. I sobretot, viure-ho obligada cada dissabte per la nit. Ara no té ganes de sortir, ja hi està bé, a casa, mira la tele, s'adorm al sofà i se'n va al llit aviat. Dorm, descansa, i aprofita els diumenges al matí. Però tampoc pot no sortir mai, les seues amigues se'n cansarien, no sap que fer...



I això s'acaba convertint en un peix que se mossega la cua o bucle infinit, com vulgueu. Com menys surt menys pot participar a les converses els altres dies, parlant de triomfs o derrotes de les nits anteriors. I com menys participa a les converses menys ganes té de sortir. I tornem a començar.

Tampoc ho pot parlar amb les seues amigues, la Marialluisa no sap expressar els seus sentiments (excepte, ja ho veieu, publicar-ho a internet a milers de persones, però és diferent, es diu: aquesta gent no te coneix).


Mentrestant, la Marialluisa està sempre molt trista..., pensava que tot el que baixa ha de pujar, però no és així, sinó pregunteu-li a la gràfica de l'exponencial d'un número negatiu, que és decreixent en tot R. Així que no li serveixen paraules com tot s'arreglarà, potser no hi ha res a arreglar-se, el que passa és que cada dia se sent més i més lluny de les seues amigues de tota la vida, més i més incapaç d'explicar-los els seus problemes...


I per distreure els pensaments ha decidit dedicar-se completament als seus estudis, fins al punt d'analitzar si són estructures articulades o entramats les faroles que se troba pel carrer.


Tot s'arreglarà... Aquesta frase no se la creurà mai més. Potser s'arreglarà, potser només està en una corba de segon grau, una y=x^2; això espera, ja dic que no li agrada un y=exp(-n), n>0.