Aquella llarga nit

Un relat de: Carles Campomar
No sé com va passar allò aquell dia, però no ho oblidaré mai.
Vaig despertar-me amb un mal de cap increïble, no recordava com havia arribat a casa ni com m’havia tret la roba que duia.
A l’ aixecar-me del llit vaig mirar cap a la finestra i vaig veure una noia estirada al meu costat, no la coneixia de res no l’havia vist mai al pub on sempre acostumo a anar.
Sense fer soroll vaig anar cap a la cuina a fer-me un cafè per despertar-me un poc.

Mentre el cafè s’anava escalfant al microones i anava donant voltes damunt el plat intentava fer memòria del que havia passat la nit anterior, després de sopar i haver begut un poc de vi amb els amics.
El cafè estava fet i agafava la tassa mentre anava cap a l’ habitació i aturat a l’entrada mirava aquella noia que estava despullada al llit, dormint.

Mentre em bevia el cafè vaig veure que es movia i es girava però sense acabar-se de despertar.
Vaig anar a la cuina a deixar la tassa del cafè amb la intenció d’anar-me a dutxar per espavilar-me.
Em vaig ficar a la dutxa amb l’aigua freda i seguia pensat com havia pogut conèixer aquella noia, a la memòria em venia poc a poc un moment al pub on vaig començar a parlar amb una noia, no se de quin tema, segurament algun d’aquells que treus quan no saps que dir, com qui parla del temps, o potser la vaig convidar a una copa per veure si tenia possibilitats d’embolicar-me amb ella.

Mentre amb rento al cap amb ve a la memòria que vaig convidar-la a veure un combinat i vam anar al carrer a parlar un poc perquè ens pegues l’aire i em sona que vam agafar el cotxe i segurament vam venir cap a casa.
Vaig sortir de la dutxa un poc mes fresc i amb les idees un poc més clares que quan hi havia entrat.

Vaig anar cap a l’habitació i vaig trobar-me que aquella noia havia marxat. M’havia deixat una nota a sobre del llit que deia:
“Una nit molt llarga i molt maca, una borratxera que ha valgut la pena per pegar un bon polvo, però no esperis que et torni a passar això amb mi.”
I al final de l’escrit un petó amb un pintallavis color vermell intens.

De seguida vaig anar al balcó i vaig veure aquella noia que es ficava dins un taxi.
I aquella nota, que volia dir? Que li havia agradat molt? Que no em vol tornar a veure? Que si em vol tornar a veure només serà per pegar un polvo?
Ja veurem que passa el proper dia al pub, si ella hi va, si em reconeix, o si fa com si no sabés qui sóc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Carles Campomar

Carles Campomar

33 Relats

11 Comentaris

22149 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Escriptor novel amb un llibre al mercat LA FINESTRA DE LA VIDA.

La meva web es:
www.carlescampomar.com

tambe totes les novetats a twitter:
http://twitter.com/carlescampomar


Preparant el nou llibre titulat:
El matei cel, La mateixa lluna