Aquell berenar

Un relat de: Egundoko

La boca aigua se'm fa,
en el crosant olorar,
llàgrimes d'atzabeja amb llet,
presagien dins un esclat.
La saliva assaboreja,
un recruix amarg.

"scratx"

L'abraçada ja és ben endins,
el gust, la intensitat, el plaer.
Però la llengua somnia encara,
en les carícies, la suavitat,
és un vici criminal. Suara,
xocolata llisca pel desig.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: