Apunts de mitja tarda

Paraules tatxades i mig esborrades dins la llibreta. Un seguit de frases inconnexes, escrites amb desgana des d’un cotxe, lluny de casa i molt més de tu.
T’escriuré per dir-te tot allò que mai podràs saber. Ho faré mentre veig com, amb pas decidit, t’allunyes cada cop més.
M’asseuré a pensar en tot el que m’ha portat a ser la persona que sóc i probablement, al repassar atentament cada episodi viscut, tu apareguis en un o diversos passatges. Ho faràs de forma senzilla i sense cridar l’atenció. Potser et veure en una foto o enmig d’un bar rient amb els teus amics, mentre em mires...
La qüestió és que sé que no serà gaire estona, no diràs gran cosa i poc o menys faràs i malgrat tot, seguiràs ocupant un lloc massa important dins el meu cor.
Permet-me almenys que desitgi que estiguis sent tan feliç com ho sóc jo. Que totes les persones que passin per la teva vida signifiquin tant com cada una de les que comparteixen la seva amb mi ara.
Només espero que se’t dibuixi un somriure sincer als llavis quan, un dia, alguna raó et porti a pensar en mi, que acluquis els ulls uns segons i segueixis endavant amb el teu camí, agafant-li la mà amb la seguretat més absoluta. Va ser millor així.

M’embolcallaré de moments, abraçades i somriures.
Continuaré amoïnant-me més per la resta que per mi mateixa.
Seguiré escoltant la mateixa música i rient per les mateixes coses.
Dibuixaré estrelletes als laterals d’aquesta llibreta.
Tindré por d’un endemà desconegut.
M’enfadaré si cal i sinó cal també.
Cridaré d’emoció amb un gol del Barça o al descobrir entre la molsa humida, un rovelló molsut.
Estimaré en la mateixa mesura que em vas ensenyar.
Seré jo i ho seré convençuda com estic que si sóc qui sóc, també serà per tu.