Amigues

Un relat de: sahuc

La Marta s'acaba d'arreclar. Avui ha triat un pantaló fosc i una camisa llisa que complementarà amb una jaqueta gris merengo, una bossa de mà i sabates tancades. S'afanya tant com pot, està intrigada. Tot i que van quedar ahir per trovar-se avui al lloc de sempre, la Fina l'ha telefonat de bon matí per avançar la trovada mitja hora. "Tinc una sorpresa per tú", li ha dit, "una sorpresa, ja me les conec jo, les sorpreses d'aquesta", ha pensat la Marta. "Ves a saber que se li ha acudit ara, que hi ha tombs que se´n va del tupí".
Quan baixa al bar de la cantonada, el punt de trobada, la Marta troba la Fina engrescada en una conversa sobre roba interior amb la Susi, la cambrera. Es saluden i s'asseuen a la taula habitual. Mentre la Susi els prepara els cafès i les pastes, com cada dia, la Fina treu un paquet de la bossa de mà. "Obre'l", li diu mentre li dóna. "Què cony ès això, estàs com una cafetera", respon la Marta tot obrint el paquetet, "un mòbil!, però de que vas?, si jo no rasco bola amb aquestes andròmines". "I jo estic farta de no localitzar-te quan et necessito", li contesta la Fina, "no pateixis es senzill de fer anar, i no et queixis perquè t'he gravat el número del teu home, dels nens, el meu, el del Joan i el de la Mari, i tots tenim el teu guardat, tambè. En aquell moment arriba la Susi amb els esmorzars. "Ei que guai mòbil nou!" i li pren dels dits d'una revolada, el começa a toquejar i es treu el seu de la butxaca del devantal. Acte seguit entra al local una colla d'estudiants i la Susi deixa el telèfon damunt taula i vola cap a la barra mentre diu: "ja tinc el teu número, et faré una perduda i et grabes el meu, que ja comencen a arribar els universitaris." La Marta es queda de pedra, si no sap ni com es fa per contestar i aquesta penya ja li han gravat tots els seus telèfons, ja tenen raó els nens quan li diuen que això de ser aprop dels cinquanta fa tornar-se menys jove. S'afanyen a acabar-se l'esmorzar perquè la Mari les vindrà a buscar i no la volen fer esperar. Ahir es va morir un personatge important de la ciutat amb qui totes tres tenien poca o molta relació. El funeral el fan a la catedral i no es volen quedar al carrer. Arriven un quart abans de l'hora i ja ho troben gairebé ple. Mentre entren la Mari demana si han tancat els mòbils, la Marta li dona directament perquè ho faci ella, quan li torna el col.loca dins la bossa de mà i se'n oblida.
La Susi fa un cigarret mentre es mira la pica plena de gots, i maleeix el rentaplats tant petit que cada dia li fa perdre una estonada quan marxen els estudiants. Ja decidida a possar-s'hi veu entrar la Gisela amb l'aire de festa continua que la caracteritza. Feia molts dies que no es passava pel local a fer el cafè amb les amigues, però no cal fer-ne cas, ja ho és de venada ella. Saluda, demana cervessa i comença a xerrar, mentre la Susi frega gots. Li explica el seu nou projecte per potenciar la zona verda del barri, els últims modelets que s'ha comprat i l'ortodòncia del nen pas per pas. La Susi li comenta alguna xafarderia del bar i es peten de riure. Es llavors quan tenen la gran idea d'estrenar-li el telèfon a la Marta.
La catedral estava de gom a gom, les tres amigues es queden dretes arropenjades en una de les enormes columnes que aguanten les voltes de l'edifici. La cerimonia es solemne, hi ha el bisbe, cinc capellans i tres escolapis, l'orfeó que interpretarà la vall del riu vermell, i totes les autoritats de la ciutat. De repent comença a sonar el Carmen de Bisset en versió distorsionada, la Marta es mira la bossa de mà i la llença a terra, acte seguit li diu a la Mari: "no l'habies tancat?", l'altra escongeig les espatlles mentre li dóna una puntada a la bossa i la fa anar sota l'imatge de sant Roc. Tothom s'habia girat però per sort no les han relacionat amb el telèfon i la maleïda musiqueta ja ha parat. Tres minuts més tard les faldilles que tapen la taula on hi ha la imatge de san Roc comencen a tremolar i es torna a sentir la mateixa música, un senyor que hi ha a la vora s'aplana per veure que passa, però la Fina ja ha agafat la bossa de mà de la seva amiga i surten totes tres espiritades al carrer. Quan son fora comproven la trucada, però no la reconixen. Marxen despotricant contra la societat de consum, els mòbils , els funerals de quedar bé i quaranta coses més, quan li contin a la Susi …

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

sahuc

6 Relats

6 Comentaris

8336 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25