Complir promeses

Cada dia es desperta al alba, tot just quan encara no han posat els carrers. Endreça les seves poques pertenences i s'encamina cap a la font, treu una bosseta de plàstic de la butxaca i amb cura la col.loca a la voreta de la pila. Es indiferent que sigui estiu que hivern, que nevi o faci xofegor, cada dia repeteix el mateix ritual. A la bosseta duu una peça de sabó i un pinte. Es renta la cara, els pocs cabells que li queden, els braços i les mans i es pentina abans de possar-se el gorret de gantxet que li dissimula el principi d'al.lopècia. Tot seguit s'atança al forn de pa que hi ha a la cantonada, ja l'esperen, treu tots els sacs buits i en fa una pila molt endreçada, desprès llença les escombreries al contenidor tot just abans no passi el camió de recollida i ajuda els flequers a carregar el furgó que reparteix el pa pels supermercats de la zona. A canvi es queda els sacs que desprès vendrà per quatre rals a un drapaire, una barreta del dia i si hi ha sort arroplegarà potser un croissant per esmozar. Tot seguit s'atansa al quiosc que hi ha al mig de la plaça i espera que arribi la camioneta amb els diaris, descarrega els farcells de periódics, revistes i col.leccionables mentre el quiosquer começa a montar la paradeta. A canvi tindrà cartrons i diaris vells per fer-se un llaç la propera nit, a més d'un cafè amb llet que es prendrà quan reparteixi la premsa a la cafeteria, el celler i la granja. Quan acaba ja passa la canalla per anar al col.le, tots el saluden i a tots els dessitja bon dia i els aconsella que estudiin molt i siguin bons minyons. Acostuma a passar gran part del dia al centre de la ciutat, on hi ha més turisme, però mai en un lloc fixe, de vegades al metro, o bé a la porta d'alguna esglesia, fins i tot a la porta d'alguna macro botiga o supercentre comercial. No molesta ningú, s'asseu i toca la seva armònica dolçament, als peus hi posa un mocador i si algú té per bé de donar-li quelcom ho agraeix. A migdia fa cap al menjador social, per fer un àpat calent i un cop per setmana es passa per l'alberg municipal per dutxar-se i rentar-se la roba. Al tard torna a la seva plaça. Les mares passetjen els nadons en els seus cotxets, els menuts juguen al parc i els jubilats s'expliquen les malalties apurant els últims raigs de sol. Quan tothom retira cap a casa i a la plaça no hi queda si no alguna parelleta gastant els darrers minuts del dia, es prepara el llit on passarà la nit en un recó a la vora dels setos, on no fa nosa a ningú, es menja la barreta de pa i una arengada que s'ha comprat amb els guanys del dia i jeu amb un somriure als llavis arropat pels cartrons i la lluna.
Aquest dematí, al alba nigú ha retirat els cartrons i s'ha dirigit a la font per assear-se, els flequers han tret el cap dos o tres vegades esperant qui els endreça els sacs i els treu les escombreries, el quiosquer s'ha estranyat de trobar-se les piles de diaris esbargits de qualsevol manera, i tots els veïns en general han sentit una buidor que no sabien perquè. Al recó del costat dels setos no hi habia ningú, ni rastre de que hi hagués hagut algú, però tothom sap que ahir a la nit ell hi dormia. Ningú sap com es diu, ni d'on vé, ni quina és la seva història, no saben perquè habia triat aquella plaça, però tots saben que el trobaran a faltar. Tots es pregunten perquè l'alcalde ha complert la seva promesa i ha llimpiat els barris de captaires. Però tots saben que per una vegada que es compleix un programa electoral se'l podien haber ficat on els capigués.