De molt bon rotllo

Un relat de: sahuc

En aquell regne tots anaven de molt bon rotllo. Sobretot els membres de la casa real. Eren una familia molt ben avinguda. El pare, el rei, la mare, la reina, el príncep, solter i les princesses casades i afillades. Cada qual tenia les seves ocupacions reals. El rei saludar les tropes, la reina inaugurar centres cívics, el príncep trovar núvia, i les princesses anar de compres, esquiar i portar la canalla al col.le el primer dia de curs. Tots sempre de molt bon rotllo.
En aquell regne tots els membres de la familia sopaven plegats com, qualsevol familia del regne, i desprès miraven la tele abans d'anar a dormir. Un dels programes que més els agradava era un concurs on tancaven una sèrie de gent en una casa i habien de conviure un temps, però sempre sortien mig esvarallats i criticant-se en altres programes fets esprès per a l'ocassió.
En una de les edicons va aparèixer un concursant que era mariner i s'assemblava molt al príncep, i aquest el contractà sense dubtar-ho.
Què diferent era ara tot, mentre el príncep se'n anava de safari amb uns amics, el mariner rebia una comissió delegada d'uns mandataris veïns. Sí per casualitat veien el príncep amb una noia, desmentien la relació mostrant una fotografia del mariner acompanyant a la reina en una llar d'infants, o bé visitant un museu d'art modern.
El príncep, que era molt amant de la natura, va conèixer una model d'un país nórdic en una excursió que va fer al parc natural de més important de l'emisferi sur. Van començar a sortir i es van enamorar. Mentre el mariner, una nit que tenia lliure, se'n va anar a Roigiblanc, la discoteca de moda, de la qual era propietaria la seva amiga Martha. Allà va conèixer una periodista, famosa per presentar les notícies en la televisió pública de regne. Van començar a sortir i es va enamorar.
Quan el príncep tornà de la seva excursió digué a la familia que ja estava enamorat de veritat i es volia casar. Son pare, el rei, li va dir que portés la noia per conèixer-la, però als consellers del regne no els va agradar ni que fos model, ni que fos estrangera, ni que fos tímida.
Quan el mariner tornà de la discoteca digué a la familia, real, que estava enamorat i es volia casar. El seu cap, el rei, li va dir que portés la noia per conèixer-la, i als consellers del regne els va semblar molt bé, que fos del país, periodista, separada i amb un gran caràcter.
Decidiren que el príncep ja era grandet per triar i que al mariner li sentava molt bé el rellotge a la mà dreta. Ja podien celebrar un casori reial.
Així doncs, van resoldre el tema de casar el príncep. Els consellers van decretar el casament reial, i tot el país es preparà per l'esdeveniment. Van guarnir la capital, es prengueren moltes messures de seguretat, van treure la vaixella bona, les estovalles de mudar i la catifa vermella.
El mariner s'arreclar les medalles de l'uniforme i la periodista es repassava devant el mirall, quan van rebre les darres instruccions de protocol.
El casori va ser força lluït, tot i que els va ploure una mica. El recorregut pels carrers de la capital va ser un bany de mases. Tots els mitjans de comunicació en van parlar. Comentaven la secillesa de la parella, inclús durant la lluna de mel. Era molt emotiu tenir uns prínceps que son tant aprop del poble.
Mentre tot això tenia lloc, el príncep s'estimava amb la seva model en un parc natural molt remot i tranquil.
I així tenim un príncep que viu com un rei, un mariner que viu com un príncep, i com sempre el poble content i enganyat.
Aixó sí tot de molt bon rotllo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

sahuc

6 Relats

6 Comentaris

8288 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25