Més aviat quina pena de no poder haber anat a la trobada. El relat és un pél surrealista, però personalment m'encanta per la seva espontaneitat. Les fotos son d'alló més divertides, espero amb ànsia la propera trobada, perquè no me la penso perdre per res del mon. La idea del fórum m'agrada, teniu el meu vot. Una abraçada.

més cosetes de la trobada, si us plau. Ara ja sabem que va anar molt bé, però pels que no hi vam poder anar i ens pika la curiositat és poca informació. Quanta penya va anar?, es van fer les samarretes, els punts de llibre, l'intercanvi i tot allò que es comentava dies enrere?, ens ho fareu arribar?, es van fer fotos?, no sé...
De totes maneres m'alegro que tot hagi anat tant bé. Una abraçada.

Poemes com aquest s'haurien de publicar en els principals diaris, i no les xorrades que escriuen cada dia. Potser així la gent pendria consciència del mon en que vivim. La poesia tradicionalment ha tingut força en el poble, ja sigui escrita o cantada o recitada. Felicitats Sergi, que no decaigui aquesta força!

Cada dia m`apassiona més el mon de les fades, de fet al meu jardí virtual en viuen un grapat. Et felicito per aquest conte, a elles també els ha agradat.

M'agrada molt la idea de la trobada, el dinar, les samarretes, els niks i tot el que es posi pel devant. Com que soc a un parell d'hores de BCN i no tinc vacances potser no podre venir, però m'agradaria tenir una samarreta o qualsevol altre record d'aquest dia. Estaria bé un punt de llibre amb tots els niks, ès més económic i ens ho podriau fer arribar als pobres "relataires sense vacances distanciats de la citi per molts kilómetres que no podrem venir". Continueu informant, si us plau.

Tiamat, gràcies per compartir amb tots nosaltres aquesta joia. Se m'ennueguen les paraules, em ploren els ulls i em tremola el pols. No t'estic prenent el pel, és realment que aquests sentiments se manifesten, perquè jo tambè tenia una àvia.