AMICS E AMATS 04. Afrodita posseïda per Eros.

A mi em passa justament al contrari, els relats amb títols mitològics em criden especialment l'antenció, i aquest que ja per títol apareix l'afrodita...tota una temptació jeje

M'ha agradat la teva manera de combinar els mots i el que transmets, però sobretot aquesta combinació entre fonts mitològiques, literatura medieval, orientalisme...enfí, qualitat!

Un petonet

AfRoditA

M'ha agradat molt!. Intentaré dir-te alguna cosa més que això, però aquest cop m'has deixat sense paraules.
Després de llegir-lo unes quantes vegades, només puc dir-te que l'únic que no m'agrada és el títol (em refereixo a Afrodita posseïda per Eros). Diga'm rara, que ho sóc bastant, però els títols amb noms de déus grecs o romans em deixen freda, com les estàtues. I el teu poema, precisament no en té res de fred!!!

Comences el poema amb una magnífica descripció dels murs que us envolten. Els murs potser estan abandonats, però els has repintat amb molt bones imatges gràfiques de colors una mica estranys o diferents, els dels contes que han quedat enrere perquè ara els protagonistes sou vosaltres. L'escenari és la nit, les llegendes fosques.
De dia, teniu la sort de poder viure i gaudir de els vostres cossos. M'ha agradat la combinació de la punxada de la ploma i el regueró de la tinta que has evocat, no un traç qualsevol, sinó un traç delicat, dibuixat. Trobo molt original l'imatge que has trobat entre el dibuix a tinta xinesa, delicat i delineat amb el final: dolç turment, mort, èxtasi i plaer.... Trobo molt suggerent que aquest dolç turment que duu en certa manera a la mort l'hagis combinat amb l'èxtasi i el plaer. En resum, m'agraden els adjectius que has combinat, i que ho hagis fet amb l'acte del dibuix.

Després de la nit i el dia, decidiu crear-vos el vostre món, a imatge de Manara (mmm....), i el fareu a la vostra mida, vivint cada segon com si fos el darrer, deixant-vos dur pel joc, embogint (sortint dels límits de la comprensió) a cada hora, però....

la realitat us va engolir....

La realitat és molt traidora, ho fa sense avisar, quan millor et trobes, i per recuperar-te unes gotes de prozac.
M'ha agradat molt, de veritat. Has descrit moltes coses, una història: teva o la de molts, un joc, un somni, uns dibuixos que volen fer-se realitat, unes passions que volen continuar sent intenses, una vida que vol ser viscuda...amb un final que sembla inevitable (ho dic pel mot 'engolir'...). La realitat ens engoleix, però com m'imagino que tu saps de sobres, per molt que ens engoleixi als que ens agrada jugar sempre ens torna a treure cap enfora (devem ser indigestos) i ens permet tornar a dibuixar.

Un petó!

Leela

...xicona, -al·lota, més bé diria, ara que llegeix un fragment de biografia- que no sé exactament que vol dir això de comentaris "constructius".
Ara, això d'AMICS E AMATS' m'ha semblat molt d'en Marc (Sí, d'aquell Ausiàs medieval oblidat de molts i remembrat d'alguns!) I m'ha semblat un Ausiàs jove, renovat... Amb versos llargs a la nit i lleugers al ple del dia... Amb il·lusions i clamor nocturs; amb un desfici de pintar i pintures en rompre el dia... Un poema -recollones! jo dic quasi sempre "escrit en renglons curts"!- que potser ens emporte vers camins ignots... No ho sé!
PS. Si el 'dibuixet' -jo també pinte i dibuixe- és un grafitti, benvingut sia! Ara, en confiança i a cau d'orella, et diria que sobra a un text en aquesta pàgina ( O en aquest web, com alguns diuen)