Amb la soletat

M'he despertat de matinada,
però no he vist sortir el sol,
nomès he vist que darrera l'ombra,
s'amagava un xic de claror.

Sento tremolor i por,
sento odi cap a tu,
sento angoixa pel no res,
ploro sense consol.

No et cridaré,
no et diré que t'odio,
perquè crec que en el fons,
encara t'estimo.

Què fas a la vida,
perquè et sigui tan feliç?!
Què fas a la vida,
destruint-me a mi?!

Què faré quan el vegi?
Ah! Ja ho se!,
li diré que una merda d'amiga,
va arruinar el meu destí.

I quan em digui imbècil,
li diré d'acord,
perquè encara que t'odii,
sempre em quedarà el record.

I quan em truquis per quedar et diré,
no puc "amiga" ja he quedat,
amb qui? ( em diràs tu),
i jo et diré: < amb la soletat>