ALLÀ, AL FONS, LA BOIRA

El sol està declinant, lentament i inexorable, tot fent via cap el seu ocàs. És a frec de la línia de l’horitzó que separa, visualment, el cel de la terra, just a l’alçada dels meus ulls enlluernats de tanta brillantor. Des de la meva posició al volant, no veig altra cosa que la lluentor de l’asfalt d’aquest llarg i recte tram d’autopista que, com una imaginada sageta argentada, apunta directament al bell mig del sol, al seu torn una imaginada diana.

Tot i que em queden pocs quilòmetres per acabar el viatge i que ja tinc ganes d’arribar a casa, decideixo aturar-me una estona per gaudir d’aquella magnífica solpostada. Un rètol a l’autopista indica que a pocs metres hi ha una àrea de descans. Hi entro. Recolzat al cotxe, contemplo aquell cel infinit tan nítid, tan allisat, tan blau. Només uns esfilagarsats i allargassats núvols prims gosen tímidament macular-lo, donant-li més espectacularitat. A mesura que transcorria el temps, el cel ampliava la gamma cromàtica i prenia tonalitats distintes. Ha estat un plaer intens, però curt. L’astre solar ja passava per altres indrets i d’aquell esclat de lluminositat només restava la tènue resplendor del crepuscle que s’esvania lentament, inexorablement.

La previsió meteorològica anuncia que l’anticicló encara ens afectarà, com a mínim, una setmana més. Això, en aquesta època de l’any i en aquestes contrades només vol dir una cosa: boira baixa, espessa, humida i persistent. A pocs metres d’aquesta àrea de descans, la carretera inicia una davallada fins el pla, allà on la boira sol fer-hi una perllongada estada. Pujo al cotxe, encenc els llums i reprenc viatge. Des de la meva posició al volant, no veig altra cosa que l’extensa massa grisenca i humida que ho embolcalla tot i tot ho amaga i en la que, en pocs minuts, hi faré una immersió per uns quants dies. Passaré d’aquesta visió panoràmica, oberta, il•limitada a una visibilitat reduïda a les coses del meu entorn proper. Són els contrastos de la vida. Aquí hi ha un cel diàfan, nítid, infinit; un paisatge inabastable a la vista i allà, al fons, la boira.