Algú ho havia de fer

Has explicat allò que veiem contínuament als camps de futbol. De fet, quan són retransmesos per televisió, els càmeres demostren una gran habilitat per captar aquests grans moments. Els esportistes d'elit són un exemple que segueix la mainada i en més d'un pati de col·legi també es pot comprovar que la imitació també arriba a l'escopinada. El teu heroi té el detall de guardar-lo en un mocador de paper: és un detall.

Sí, l'haurien de llegir els futbolistes. Quan la pilota no corre sempre veus algun jugador que es moca sense mocador o que escup. Molt bona pensada. Com ens tens acostumats, ens fas esperar fins al final per veure per on vas.
Sort.

Ben net i ben polit.

Si al final de temporada albiressin de colors les escopinyades i altres que hi ha a la gespa segur que la següent tots portarien mocador.

Sí que fa una mica de mania veure els jugadors escopint i mocant-se directament a l'herba.
Una paròdia excel·lent, treure un mocador com si fos la gran cosa... És ben curiós que n'hi hagi que xiulen; segur que són recalcitrants partidaris de la tradició.

Un bon tema, la capacitat de crear tendències dels ídols.

Molt anglès, sí senyor. Ara bé, com a mig fer aparegui el davanter contrari llençat com un llampec cap a barraca, no sé jo si l'afició li perdonarà la bona educació...
Una idea original, m'ha agradat!

No m’ho imagino sense la flegma del imperi de sa majestat. Vols dir que no es diu John?

He entès que ja n'hi ha prou d'escopinades incomprensibles! Bon relat!
Bona sort!
Amb total cordialitat

Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats