Cercador
ADORNAMENTS EXPLICATS XII - LA PARET BLANCA
Un relat de: BonhomiaLA PARET BLANCA
Paret blanca que t'estens
davant meu, fins
a les infinites alçades;
com dir-te
el petit objecte
en el que em trobo
convertit,
instant rere instant,
al no poder
atravessar-te,
i te'm fas tan eterna...
EXPLICACIÓ
La paret és el que tenim
davant nostre
quan som esclaus
de nosaltres mateixos.
També es podria fer una al.lusió
a una presa o a un près.
Però el començament és místic.
Davant el misticisme,
qualsevol persona
d'aquest món on vivim,
s'hi pot sentir petita.
És evident
que hi ha molta gent que no,
si parlem de savis, filòsofs,...
I l'instant rere instant
aludeix a qui no es pot superar
per si mateix/a,
que no resulta cruel,
essent lliure,
però potser si tornem al misticisme
aquestes persones podrien guanyar molt
dins i fora d'elles mateixes.
Paret blanca que t'estens
davant meu, fins
a les infinites alçades;
com dir-te
el petit objecte
en el que em trobo
convertit,
instant rere instant,
al no poder
atravessar-te,
i te'm fas tan eterna...
EXPLICACIÓ
La paret és el que tenim
davant nostre
quan som esclaus
de nosaltres mateixos.
També es podria fer una al.lusió
a una presa o a un près.
Però el començament és místic.
Davant el misticisme,
qualsevol persona
d'aquest món on vivim,
s'hi pot sentir petita.
És evident
que hi ha molta gent que no,
si parlem de savis, filòsofs,...
I l'instant rere instant
aludeix a qui no es pot superar
per si mateix/a,
que no resulta cruel,
essent lliure,
però potser si tornem al misticisme
aquestes persones podrien guanyar molt
dins i fora d'elles mateixes.
Comentaris
-
Pensament en blanc[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-07-2014 | Valoració: 10
La paret blanca em fa pensar en els pensaments en blanc,tan desitjats a vegades en moments d'estrès. És una consciència en moviment, l'inconscient que dóna voltes. M'ha agradat tant el poema com l'explicació en vers. Una forta abraçada Sergi.
Aleix
-
Marteta | 10-07-2014 | Valoració: 10
Esclaus d'una realitat que no ens pertany. Dita paret podría desfer-se en xocolata o pintar-se de color abstracte, canviant dia a dia, deixant morir la rutina.
La literatura n'és una possible evasió, la savia filosofia una manera d'interpretar-la (encara que intel.lectes com Marx voldrien enfondrar-la)
L'error recau en nosaltres, nosaltres som la paret.
M'ha agradat aquesta reflexió feta poema!
Marta
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515867 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA