ADAPTACIÓ DE: UN CONTE PELS QUE SABEN EL QUE ES DIUEN

En dena era una home
que visqué als anys de la picor
aquells que tothom menciona
Quan soben que no en coneixes la foscor.

En Dena, com ja deia
era un home atabalat per al feina.
Amb vida sentimental pobre...
O la gent això creia.

Un dia al carrer,
Es trobá al vescomte caperrut.
Que amb veu pagesa li explicá,
quin bon dia havia tingut.

-Dena, molt bon dia et doni el senyor
salut i bona mestressa per compartir llit i taula.

En Dena enrabiat
per la paraules
iròniques que als ocells havien imnotitzat
li respongué:

-I que Déu em doni forçes
perqué no sigui la vostra,
la dona amb qui jo comparteixi
el llit senyor meu.

Això no molestar al Vescomte,
que tot cantant
i rient
li respongué:

-Déu m'en guardi d'haver escollit
una senyora amb gust tant barroer!

En Dena llavors,
fart de tanta cridanera,
li digué ben fluixet a cau d'antena:

-Déu t'en guardi si,
de no tenir cap espill a casa teva,
perque com algun dia t'hi trobis el reflexa de ta dona en pena,
t'enadonaras que no només tasta mascle a casa teva,
si no que de mascle ja en té ben prou a la meva.

El vesomte cridaner,
alçar encara més la veu,
i per no defecar en cap altre cosa major,
digué:

M'ACAGUNDENA!