a pocs mil.límetres del zero

Un relat de: Sergi Elias Bandres
estic al bar de la Biblioteca Vapor Badia a la terrassa, al Centre de Sabadell. sona una espècie de tipus jazz-electrònica que no fa gaire amb l'ambient. de fet, aquesta música no fa gaire amb cap ambient. no m'agrada gens. escolto obligatòriament. dues noies traspúen paranoies vocals sense sentit. perquè elles no tenen sentit. jo no tinc sentit. res, té sentit. entren per la porta gran de ferro tot de veuetes de nens i nenes que es desplacen i desapareixen per una altra banda que jo no sé. no miro, escric. absurdament, al compàs del dimoni. l'infern... . l'infern en va suat, de veritats, sí. sense sentit però viu. perquè és aquest planeta Terra, concretament, el que és un infern. no cal preguntar per què. els gelats poden ser dolços, la guerra cruenta. al mig no hi ha res. si jo ho visqués, llavors sí. trobaria en la vida dolça i en la guerra un sentit



sergi

8-7-'19

Comentaris

  • Montseblanc | 24-07-2019

    És perillós, molt, ser conscient del que som i del que ens envolta. Tot gira com en una màquina ben engreixada i quan aquesta s’atura per uns instants, és quan ho veiem tot tal com és en realitat. Sons, imatges, fets que no treuen cap a res, el temps que passa, l’absurd i el no res...
    I la manera en que ho has escrit ajuda molt a fer-se'n una idea...

  • Atureu la música! si us plau...[Ofensiu]
    Nil | 14-07-2019 | Valoració: 10

    No sé pas si és la puntuació desencertada del relat o les imatges divergents que hi conflueixen... , que m'he vist forçat a rellegir el text diverses vegades a fi de poder trobar un sentit al teu escrit. I vet ací que allò que em podia semblar a primer cop d'ull una paranoia o visió absurda literaturitzada, ha esdevingut un panorama real de la quotidianitat que ens envolta. Això si, passada pel sedàs de la teva ment pensant.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

628 Relats

1756 Comentaris

427559 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.

eliasbandress@gmail.com


Sergi