A la vinya...

Un relat de: 14

El sol desperta la terra,

vides i hores que es confonen,

en un paissatge verd i càlid,

en un matí inacabable...a la vinya.


El fang del camí m'ensorra en dins,

els pàmpols són l'amagatall de tanta i tanta vida;

entre verdors i prejudicis s'hi amaga ell,

el fruit d'una terra,la vida d'un país...a la vinya.


I em miro les mans,brutes de fang;

la pell enganxosa,l'olor de most s'apodera de mi;

el sol esclafa les idees,

i el cullo,pacientment...el raïm,a la vinya...

Comentaris

  • Vinya[Ofensiu]
    llibertària | 08-09-2005 | Valoració: 9

    És nota que ets del Penedès, a la Conca també intentem viure d'aquesta manera la vinya, i es que ara que s'acosta la verema un poema així és ideal.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: