A la bondat per la caritat

Un relat de: Vicent Terol
Un dia vaig decidir ser una bona persona. I, amb eixe objectiu, vaig començar a practicar la caritat.

Em vaig organitzar. Vaig agafar un full que contenia una gran quadrícula —semblant a les dels mots encreuats, però tota blanca— i el vaig penjar a l’habitació. Com que, una estona abans, havia dipositat una moneda de cinquanta cèntims en la mà arrugada i bruta d’un captaire, vaig marcar una ics en el primer requadre de la primera línia. Havia encetat, així, una nova etapa en la meua vida.

A partir d’aquell moment, vaig millorar molt com a persona. Em vaig apuntar a tres ONG i, quasi tots els dies, donava almoina als pobres que hi havia pel carrer. Cada quota mensual es traduïa en una nova creu al full; també cada moneda, de vint o deu cèntims, deixada caure als peus d’aquells mendicants que desprenien un desagradable tuf d’alcohol i runa acumulada.

Una vegada, un d’aquests pobres, assegut a un carrer de vianants del centre, em va recriminar que li haguera donat cinc cèntims.

—No t’arruïnaràs, fill de puta! —va cridar, mentre exhibia una boca desdentada i alçava, amb actitud amenaçadora, una botella buida de cervesa.

La bondat no és, sempre, un camí fàcil. Vaig viure altres situacions semblants i, fins i tot, em vaig veure obligat a modificar alguns trajectes quan caminava per la ciutat. Tanmateix, les ics no paraven d’augmentar a la quadrícula.

Una nit, vaig posar l’última creu al full. Havia assolit la condició de bona persona en la seua totalitat. Aleshores, vaig decidir que ja no calia practicar més la caritat: em vaig donar de baixa de les ONG i ja no em va fer falta gastar més diners en almoina per als captaires. Hui, vaig per la vida amb el cap ben alt, satisfet amb mi i amb la bondat que he adquirit.

Comentaris

  • sempre he pensat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    que una virtut si no s'acompanya d'un cert nivell d'amor al proïsme, no és cap virtut. I tu ho has reflectit molt bé en aquest relat.

    Aquest protagonista teu és més una altra cosa, i no precisament un virtuós.

    Bona feina, i fins al curs vinent relataire Vicent!

    Ferran

  • Nil | 22-05-2018 | Valoració: 10

    A voltes la caritat es fa per dir-se a un mateix que és bona persona. I molt sovint aqueixos que demanen almoina, ho fan per vici. La caritat cal fer-la en les coses menudes del dia a dia. Jo de vegades en faig una i en acabat em pregunte si ho fet de cor o per alimentar el "Ego". Fet i fet l'haguera fet igual sense fer-me abans aquestes preguntes , me dic al final. Cal fer la caritat sense pensar-hi gaire, de manera espontània. El teu relat dibuixa una persona que fa les coses per complir i així no s'aplega al cel. Però si que, llegint-lo, aprens una lliçó: la de qüestionar-se un mateix els seus actes i forma d'actuar. Enhorabona, bon relat!, Pol.

  • Caram amb aquesta "bona persona"[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-05-2018

    Caram amb aquesta "bona persona" que ens has descrit!
    Practicar la crítica social amb ironia no sé si és un acte de caritat però sí que ho fa tot de més bon llegir.
    Fins al proper curs relataire, Vicent!

  • Cinisme[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2018 | Valoració: 10

    Et felicito pel to del relat, un magnífic retrat d'un cínic. Realisme i humor, engreixament personal per autosatisfer-se. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

96 Relats

293 Comentaris

55958 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microrelat a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com