A cor estovat.

Un relat de: Toni Mitjanit

Després del darrer monòton comiat
disfressat d'una insípida besada
he despertat de la caduca il·lusió
que ens ha acompanyat aquesta càlida tardor.

Després d'aquest darrer adéu
ple de tebiesa recursiva
s'ha escapat per la cortina dels meus dits
l'esperit indòmit de passió
que ens ha guiat al llarg d'aquest vertiginós trajecte.

Com aquell qui espera el rètol de fi
per aixecar-se de la butaca del cinema,
decidits s'han obert els intensos llums de la sala de la realitat,
sense que ningú pessigués la paret; i he caigut en el compte
que ja no hi ha més crispetes per consumir, ni oportunitats per esgotar.

Com un infant que arracona una desgastada joguina,
he descobert entre runes d'excavades decepcions
que ja no em desperten il·lusions les teves històries
i han deixat d'enlairar-me els teus desitjos.
No em sorprenen amb nous matisos els teus silencis,
i he deixat de descobrir colors de tardor en el teu cabell quan te'l pentino amb els dits.
Ja no em sona a música l'entonació de paraules que encara no t'havia sentit dir.

L'escalada que vam emprendre junts s'ha acabat en el campament base;
tot l'oxigen s'ha esvaït en la primera evidència del camí.

Com aquell qui porta el rellotge avançat amb el desig de no fer tard
m'he adonat que s'ha ensordit el batec de la teva proximitat,
i després de despullar els teus somriures ha desaparegut el tel de misteri dels teus ulls.
Ja no hi ha paisatges ni monuments que em sorprenguin gratament en el teu món de postals,
ni restauració possible per a un vell matalàs endurit per l'abandó.

Com aquell que canta baix la dutxa, he deixat arrera el que diran els demés.
No ha calgut un fort vent per esborrar les petjades que vas fer en la platja del meu pensament,
ni una gran pluja per endur-se les carícies que em vas dibuixar a la pell.
El temps s'ha mudat del veí paradís de somnis per adintrar-se en un cementiri de records; i ara
és tan fàcil dir-te adéu com canviar de pentinat.

I en un breu interrogatori de claredat em demano:
per què vivia l'endemà sense haver consumit tots els minuts d'avui?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Toni Mitjanit

Toni Mitjanit

29 Relats

25 Comentaris

29805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.08

Biografia:
Vaig néixer la tardor del 77 a una illa (Mallorca) i això, sense cap mena de dubte, marca.

"No conceb cap horitzó
sense un matís de blau,
cap vent sense aroma a sal,
ni cap soroll sense remor de mar"

De petit no vaig tenir especial esment a la poesia. I ara de gran no recordo perquè vaig començar a escriure. Només puc dir que ara escric com aleno, mastego o somnio… sense parar esment al perquè, sols gaudint del fet que entre estrofes m'ajuda a conèixer-me a fons.

Escric d'allò que m'envolta i no em llisca, d'allò que parpelleja i no em cega… d'allò que no m'és soluble dins tantes finestres obertes. Tan me fa escriure d'un atac de singlot com del meu primer amor, del meu vell sofà o d'una fogosa nit d'estiu… El subjecte em dicta.


Per contactar amb jo:

* Email:

toni_mitjanit@hotmail.com

* Web:

www.capsadetrons.com