Records de la Barcelona dels 50

Un relat de: rufus

Records de la Barcelona dels 50

Sacrificada, tenaç i emprenedora,
sento que m'envoltes i acarones
ets femenina, sensible i forta a l'hora
t'estic insinuant que m'enamores, te n'adones?.

A dintre teu vaig néixer, Barcelona,
i arrapat a tu vull morir
penjat del teu coll tota l'estona
gaudint-ne un per un tots els sentits.

T'imagines tu i jo Barcelona
temps i temps tots dos plegats,
sentint-te bategar a tota hora,
recreant-nos en el teu passat?

De tu no he mamat riqueses,
al "barrio Chino" sóc mig nascut,
de rellogat hi vaig viure amb presses
per migrar sobtadament ciutat amunt.

El Turó de la Peira era tot rases,
de totxanes i sorra ple de pilons,
blocs a mitges, la bòbila, les basses
i des del cim, el mar i una serp de turons.


De l'aluminosi bressol,
en alguna cosa havies de ser primer,
barri sempre mancat de tot,
al capdavall fins la salut t'han pres.

Tu ho saps i no és cap mal,
que hi ha un munt de barcelones:
Pedralbes, el Putget, la Diagonal,
i allà on m'he criat, les més pobres.

Recordo de petit els vells tramvies,
de les portes tothom penjat;
del metro, andanes atapeïdes,
i del trole, escala amunt, al pis de dalt!

Camí del Bon Pastor, Sant Andreu avall,
el nas tot fred aixafat al vidre,
m'importava poc el càstig de demà,
m'estimava més el moment a viure.

En metro et travessava fins a la Bordeta,
allà on treu cap d'entre les cases,
tu, Barcelona, m'incitaves a malifetes,
despertant en mi sensacions amagades.

Pels teus carrers de gris empedrat
trontollaven tricicles vessant la llet,
carros d'escombraries escortats de gats,
camionetes de gasoses, sifons i gel.

Com un àlbum eres plena Barcelona,
de cromos, tebeos i retallables,
venedors de regalèssia i pega dolces
i l'Home dels coloms sempre entranyable.

Pujar al Tibidabo era una festa,
la Fira de Mostres la fi del món,
el tren a Montgat sentir trompetes,
i a Can Tunis, morir de cop.

De Montjuïc pocs records aplego,
tot i que de gent que estimo n'està ple,
el Cementiri, l'Estadi, Can Valero
i allà on van fer-me, el Poble sec.

Del Tibidabo et vas engelosir
i vas omplir-te, Montjuïc, d'atraccions,
valga'm Déu però quin neguit,
havíem de tenir valor!.

Voltessis per on voltessis de la ciutat
t'hi trobaves un munt de cinemes
tots amb pel·lícules a talls,
carmanyoles i entrepans a dotzenes.

La Televisió del NO-DO fou continuadora:
imatges i veus mancades d'alegria,
i de Barcelona l'aportació més enriquidora,
"Rogamos disculpen la averia".

Per fi "Su Excelencia" era a totes les cases,
un per un ja ens podia controlar,
del Madrid, futbol, basquet i petanca,
i des del Bernabeu la "demostración sindical".

Aviat Miramar va cuinar programes:
les marionetes, els Vienesos, els musicals,
"reinas por un dia", amb tot de dames,
i presentadors i presentadores més jovials.

He de deixar-te Barcelona
deixar d'escriure't, òbviament,
és tant, però, el que m'enamores
que no sé pas com m'ho faré.

Autor: Rufus

Comentaris

  • M'has emocionat.[Ofensiu]
    JOANPG | 27-08-2007 | Valoració: 10

    Llegin-te he dubtat si era un poema de Segarra,o d'algun altre autor de vers fàcil però maravellós.
    M'has emocionat pel que expliques en el poema, i anava recodant, al llegir-lo ,
    la meva propia vida.
    Vaig neixer el 1944, prop de la Bordeta, i em va tocar viure totes les teves experiències en carn pròpia. He treballat durant trenta-u anys en una Farmàcia a Nou Barris i és fàcil endevinar el que he vist i el difícil que ha estat procurar integrar-te en aquell ambient marginal. Però ho vaig conseguir i ara quan hi vaig de visita soc rebut amb afecte.
    Bé, aixó no interessa a ningú, però ho he escrit perque comprenguis l'estat d'ànim al llegir-te.
    No et conec ni sé si has publicat res més (ara ho indagaré) però no m'en puc estar de felicitar-te pel teu poema.
    Una forta encaixada de Joan.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rufus

rufus

4 Relats

14 Comentaris

8733 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Dèiem ahir...
He entrat molt poc a aquesta pàgina, he escrit tres coses (digueu-li com vulgueu) i guaiteu si sóc de despistat que no m'he adonat que hi havia un espai per escriure d'un mateix.
Poca cosa diré per això, no us espanteu. Faré ben aviat 60 anys, dedico moltes hores a la meva feina, i si la meva economia funciona com fins ara, hauré de treballar, i força, fins que em mori. Abans espero, però, entrar força a aquesta pàgina web perquè tinc ganes de llegir relats d'aficionats, com jo, i també d'escriure algun més.
No he comentat mai cap de relat, espero fer-ho a partir d'ara, i si m'equivoco, si el que comento no coincideix amb la majoria, que carai!, no he de tallar-me pas.
josepaguilar@terra.es