22:07 Dimecres, 14-11-07

Un relat de: Bonhomia

Totes les sensacions són profanes. Ens emboliquem en un nus de timidesa, odi i orgull. Això és el que anomenem "societat". Estic veient la tele. He sopat abans que els meus germans i el nòvio de la meva germana perquè d'aquesta manera ja estic enllestit. Què és el rock'n'roll? Avui dia, per molts, potser massa mediàtic. Potser perquè ja va començar essent mediàtic. Avui he deixat el grup de música. Crec que és una decisió definitiva. Però no deixaré de tocar la guitarra. La toco des dels tretze anys i en tinc vint-i-nou. Tinc l'esperança de fer alguna cosa amb la música. On ets? En què o en qui deus estar pensant? Ja fa alguna setmana que m'estic llegint la Bíblia ( i encara vaig per l'Èxode! ). Moisès va parlant amb Déu, ja veurem com seguirà la cosa. Me la llegeixo més com una obra literària que com un llibre religiós. No m'han educat religiosament. Potser això me n'ha allunyat. Però no creieu que és massa tancat, el cristianisme? Pot ser que sigui simplement un fenomen social, o, com diuen molts, actualment, una manera de refugiar-se. Ara a la tele parlen del sexe. Fa companyia, la tele. D'una manera una mica absurda, dóna idees. Ara penso en el sexe. També penso que ara és un fenomen mediàtic. Realment, la gent el gaudeix tal com l'explica? Jo crec que no. Crec que per a una persona corrent és una vergonya dir que no li satisfà el sexe. Bé, jo fa molt temps que no el practico. És possible ésser salvatge en una ciutat occidental? Jo crec que per a això cal ser un criminal. Potser en una guerra s'hi pot ser sense ésser un criminal, però no per voluntat pròpia, i amb molta por. Pànic autèntic.
Quanta ignorància! Haig de dir que abans de posar-me a llegir la Bíblia em vaig llegir L'Anticrist, de Friedrich Nietzsche. Me l'he llegit cinc o sis vegades aproximadament, i em sembla que encara no l'entenc. Bé, ara potser, en part. Queda clar que Nietzsche està fortament en contra de tot el que és el sacerdoci. L'edat medieval? El gran pecat a l'inrevés, o sigui l'engany d'una persona que fa veure que fa i que ensenya el bé. Però jo la història medieval només la conec superficialment, d'una manera corrent.
Quanta artificialitat! Jo penso que ens autoenganyem. Que prenem la medicació equivocada, i per això està de moda ser ateu. Viure el present? Si, viure'l, però com? Amb un esparadrap a la boca. No crec que siguem lliures, sinó més aviat víctimes de la política. La política hi és a cada lloc i a cada moment, per molt que tinguem el poder d'ignorar els diaris i els informatius.
Mentides! La família... quin parany! Encara que podríem estar molt pitjor, però la nostra cultura ens ha dut fins aquí,... penso que tenim por de provar, de fer un canvi cultural pel que fa a la convivència...

Comentaris

  • Pensaments escrits[Ofensiu]
    Naiade | 26-11-2007 | Valoració: 10

    Una seqüència pròpia de la ment pensant. És així com funcionem. Te'n adones que la ment va rapida, a seva bola d'un tema al altre deixant-nos amb la feina d'ordenar tants i tants pensaments? Ens bombardeja de idees aparentment inconnexes, però que no ho són tan com creiem. També tenim que educar-la i raonar i saber destriar lo que és important per nosaltres. Quanta feina que ens dóna!! M'ha agradat aquesta amalgama de pensaments quotidians.
    Una abraçada reflexiva

  • Reflexions...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-11-2007

    ...que, encara que a primera vista semblem desordenades, porten un ordre lògic, intern, de pensament.
    I, d'una forma o d'altra, retraten un moment qualsevol de l'animal pensant que anomenem esser humà.
    Enganxa, la seqüència i variació de les idees!
    Salut i rebolica, xicon!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515654 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.