101 'polvos'

Bufffffffffffffffffffffffffffff...i 101!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Després d'aquella fita la Sarai, exhausta, els pits demanant descans per tant de pujar i baixar, els pulmons totalment d'acord, va estovar-se com una esponja i es va adormir com una gata sota un matoll de carolina amb el so dels borinots musicant i musicant. I la fragància un pèl empalagosa, campestre i expansiva, de mil poms grocs que uneixen flors amb aspecte de conillets. I un somriure alliberador.

A terra encara hi havia el morter i la mà de morter. L'aire encara semblava envaït per fum alegre. Els guixos de colors reduïts al mínim entraven als ulls de qui els tingués oberts en temps en què la gent si els obria ho feia per motius intrascendents farcits de mediocritat. No ho havia previst, encara la denunciarien.

Ella, aquell dia de pre-primavera, havia tingut la ocurrència de fer volar bufant i bufant i bufant aquella quantitat de guixos triturats un per un, equivalent cadascun a un nom d'una llista que anava tatxant i exclamant 'tatatxan' (d'aquí a una casa de salut, poques passes, també pensava).

Cent un 'fer' amb amants i amics -la Sarai era dona de comptar- i ara que s'havia enamorat de la Sabina, els enlairava lluny lluny. La vida es presentava diferent, molt diferent. Farien les mil-i-una?