9/11/06

Tu
obres
els versos
per fer caure,
sobre les ombres,
totes les nostres hores.

-Ara comença el viatge-

La lluna esdevé
cicatriu nocturna
que s'omple
de síl·labes
desviades.

-I mai acaba de cicatritzar-

La nit intenta
amagar-te
els ulls
sota la seva
pell de llum
cansada.

-La nit sempre s'empassa totes les estones-

Les vies
del tramvia
t'esperen
amb el seu silenci
de llàgrima
elèctrica.

-I ja arriba-

Espero que portis
el bitllet
de tornada.

-Mai havies estat a tanta distància-

Ja no queden hores
sota les ombres
per fer caure
els versos
sobre
tu.