Moltes felicitats per aquesta petita joia! Un exemple magnífic de com dir molt amb molt poques paraules. Me'l deixes pel meu pot de confitura?
Vladimir

Gràcies pel teu comentari a L'Hora Violeta. Sobre el significat del títol, l'hora violeta és l'hora del capvespre (sense connotacions feministes) i per tant, en la història té un significat simbòlic: el capvespre de la vida del protagonista (en un moment ell parla del "crepuscle vital"). També és, efectivament, un homenatge a Montserrat Roig, ja que el microrelat el vaig escriure per a un concurs on es demanava incloure la frase "molta roba i poc sabó", i a mi em va semblar interessant fer un doble homentage amb aquest títol d'una altra de les seves obres.

A mi també m'agrada molt el tzatziki! Jo el vaig descobrir en un restaurant de Londres on hi anava amb una noia... però això és una altra història! La teva història també m'agrada molt, felicitats!
Vladimir.

... ah, i m'he oblidat de comenar abans que el teu conte magnífic m'ha recordat uns contes breus que ara estic llegint. Un llibre -un "totxo" de gairebé 1000 pàgines- que m'han portat els Reis, els "Articuentos completos" de Juan José Millás. L'estructura d'alguns dels microcontes és molt semblant: partir d'un fet "científic" i derivar-lo cap a conflictes morals o ètics o sentimentals. Una lectura molt recomanable!
Vladimir

Aquest és -senzillament- un dels millors microrelats que he llegit en aquest concurs aquest any! M'encanta la manera de començar el conte, com si ens trobessim davant un text enciclopèdic, o un d'aquells documentals d'animals (els de "la dos" de TVE), i que tot plegat acabi derivant cap a uns conflictes emocionals entre éssers humans. Originalíssim! Un llarguíssim aplaudiment entusiasta!
Vladimir.

Aquest és un dels millors microrelats que he llegit en aquest concurs.
Et felicito molt sincerament!
Vladimir

Una idea magnífica, molt ben desenvolupada. Un text ple d'aquest humor amable tan de Can Devesa, que et fa llegir amb un somriure permanentment dibuixat als llavis. Felicitats!
Vladimir.

Un microrelat boníssim, com ja ens tens acostumats. Vaig a recomanar-lo al fòrum, a veure si tens moltes visites, comentaris i elogis!
Encantat d'haver-nos pogut trobar a Montornès. A veure si no ens hem d'esperar dos anys més per tornar a coincidir!
Vladimir.

M'ha agradat molt. Sempre faig cas a l'Allan, que me l'ha recomanat al forum. I no m'ha decebut: breu i substanciós, un d'aquells textos que fan treballar el cervell del lector, que no li donen tot mastegat. Felicitats!
Vladimir.

Un text que m'havia passat desapercebut fins avui, una delícia! M'ha entusiasmat tant que l'he llegit fins a tres vegades seguides. Em donaries el permís per publicar-lo al meu bloc La Bona Confitura? Seria un honor.
Vladimir

M'hi he trobat, en la caseta! Molt ben escrit, molt ben ambientat, un plaer de llegir!
Vladimir

He arribat aquí arran de la pseudopolèmica al fòrum amb l'amic Lluis Dargos. I el títol m'ha encuriosit... He llegit el conte d'una tirada, amb plaer, agraït per ser sorprès per totes les giragonses argumentals. T'he de felicitar, sobretot per la prosa precisa i polida. La segona persona del plural a mi no em cansa, més aviat agraeixo que algú m'aporti altres possibilitats narratives! L'argument recorda vagament la novel·la "Sentimental" de Pàmies (que no em va entusiasmar gaire), en la qual també hi ha un protagonista que ho deixa tot un bon dia i una catàstrofe aèria. Però allà no trobem taurons ni peixeres! Felicitats i a veure si segueixes publicant per aquí!
Vladimir.

Acabo de veure que ja te l'havia comentat... En qualsevol cas: felicitats pel premi!!! Un molt bon microrelat!!! Em podries enviar una microbiografia al meu mail jmvladimir@gmail.com i així el penjaria al meu bloc?
Ens anem veient,
Vladimir

Al comentari anterior he oblidat incloure el meu mail:
jmvladimir@gmail.com

M'ha entusiasmat el teu text! Me'l deixaries publicar al meu bloc La Bona Confitura? (ja que,donada l'extensió, podria considerar-se un microrelat).
Jordi