XI Llegenda "La civil"

XI. LLEGENDA

LA CIVIL

A Marroc un dia a la nit,
a un general se'l l'hi apareixia,
una bruixa amb un negre vestit,
a ser "Generalíssim" l'ajudaria.
Conjura pèrfida el seu mal,
a Cravis la màgia va enviar,
aquest cop el duel serà fatal,
i escapar-se d'ella no podrà.
La maledicció l'hi ha arribat,
i fins que el general mori,
i a un altre univers ser desterrat,
farà que de tanta ràbia, plori.
Sense la força del bon drac,
ja no tenen esperança,
la màgia negra entra a sac,
la gran foscor ja s'atansa.
Germans contra germans,
amics lluitant contra amics,
vermelles de sang les mans,
on son els enemics?
Es viola, s'afusella, es delata,
el veí, el conegut, el capellà,
la follia a tot arreu esclata,
el desastre es a punt d'arribar.
"Els fets de Maig" dins la guerra,
les "patrulles de control" dissoltes,
els brigadistes tornen a sa terra,
a la República toquen "Les Ensoltes".
El 26 de Gener cau Barcelona,
Catalunya ha rebut molt fort,
el català a cap lloc s'enraona,
al "Camp de la Bota" toquen a mort.
El terror torna a Catalunya,
entre execució i execució,
passa el temps, la por no s'allunya
Companys rep l'extremunció.
En la Vall d'Aran el maquis lluiten,
els tèxtils fan vaga a Manresa,
els 78 del PSUC traïts ja cauen,
encara es lluita però res s'adreça.
Passa el temps any rea any
la pressió cedeix però no els allibera,
es treballa amb il·lusió i amb afany,
per tornar a Catalunya el que era.
Novembre del 75 toquen a dol,
la màgia negre a desaparegut,
la llibertat per fi pren el vol,
Catalunya a sobreviscut.
La maledicció per fi s'ha acabat,
de la presó Cravis es deslliura,
desplega les ales i torna al combat,
perquè Catalunya sigui lliure.