Viure amb la solitud de la societat

Un relat de: casum l'olla

Hi estava pensant. Pensava i pensava i buscava alguna solució pel problema, no era fàcil resoldre'l, la situació era crítica.
Em trobava sol, desanimat, angoixat completament. Feia temps que no se m'explicaven les coses, em notava enganyat, marginat, estava en un món del qual ningú me'n explicava res. Ni tan sols ella, la meva millor amiga, sempre m'havia ajudat i m'ho havia explicat tot i ara començava a deixar-me de banda, feia temps que la comunicació era escassa i els ànims em començaven a decaure. Vaig intentar trobar una solució, però el meu pensament no hi trobava remei. La cura de la soledat no la trobava, el sentit tampoc, estava sol! ben sol i no tenia ningú!, aleshores, ja que no trobava el remei per viure juntament amb la societat, vaig pensar una solució per viure amb la solitud. Semblava cruel, però vivia en una realitat no desitjada per a molta gent.

Comentaris

  • endavant[Ofensiu]
    ANEROL | 13-04-2008

    segueix escrivint, segueix sentint, investigant.
    la vida és experiència. Molt bé!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

casum l'olla

5 Relats

24 Comentaris

5807 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc un jove català de palafrugell. En néixer al 1991 vaig començar a aprendre a escriure i a llegir, i des d'aleshores aquell al·liscient fa que encara estigui escrivint alguns relats perquè els disfruteu.
Si desitgeu alguna cosa, sigui el que sigui, em teniu per qualsevol cosa a: davidmarti91@hotmail.com