Un malson per no desitjar

Ho estava sentint i no sabia què era...no sé si estava lluny o a prop, la remor del vent provenia de la nit, fosca, una boira espessa es va apoderar del carrer, la llargada i l'amplada eren evidents en l'estructura del lloc.
Endinsat en un so misteriós, vaig quedar hipnotitzat pel ritme melòdic que es podia sentir. Anaren passant les hores fins que un fort retruc va despertar-me de l'encant de la melodia. Em trobava en un indret fred, l'habitació transmetia un aire del qual lliscava per la meva pell. En aquell moment estava nerviós, inquiet, neguitós, confús, i en observar al meu voltant vaig veure unes escales al voltant de la paret. En pujar-les vaig trobar una porta, i en obrir-la descobrí un llit, es veia un forat al mig del matalàs des de lluny. M'hi vaig apropar, el terra de l'habitació grinyolava, la fusta vella era predominant, i em vaig plantar davant del forat, vaig abaixar el cap i en vaig observar l'interior. en veure l'interior vaig quedar paralitzat, es forat no tenia fi, era un forat buit fins a una fi de la qual no em podia imaginar, transmetia una sensació d'infinit brutal. Al paralitzar-me de l'impacte mental va anar-se esvaint i anaven creixen unes ganes esbojarrades de curiositat de saber on era la fi.
Passaren minuts, uns moments de silenci envaïen la situació, aleshores un cop passat el silenci i un cop havia fet una gran reflexió, vaig decidir tirar-me a buscar la fi d'aquell misteriós forat. Vaig agafar valor i tota la valentia que vaig poder i em vaig tirar...
... el trajecte era llarg, el camí s'endinsava en la foscor i s'anava fent estret cada cop més ràpidament, vaig estar en el buit molts minuts, potser algunes hores i de cop vaig notar un cop, el terrabastall va retronar tan fort que em va fer obrir els ulls a l'instant. Confós, em mostrava despert, sobre el meu llit, suat i em notava una mica neguitós. Havia sigut un somni. Havia caigut en el buit.