Visió d'un suicida viu

Quantes vegades has pensat que mort feries més bé que viu? Quantes vegades t'has sentit tan sol que has cregut que la teva vida no tenia sentit? Digues, quantes!?!
Quantes vegades has hagut daixugar-te la sang del braç on acabaves d'intentar tallar-te'n les venes? Quantes vegades has cregut que no ets ningú per a quelcom? Digues quantes!?!

Aixó són les paraules que un suicida podria explicar a algú soposant que aquest algú no l'entendria per res del món. Soposant que per aquest algú la vida és fantàstica quant, en realitat és l'algú qui podria més que el suicida tenir ganes de desapareixer del mapa.

I aixó és el què li va passar una vegada a una amiga d'una meva amiga... que volia suicidar-se perquè creia que la seva vida no tenia sentit, que no hi havia ningú més desgraciat al món com ella i va voler acabar amb la seva vida agafant, del calaix del material escolar, que 12 dies després hauria d'estrenar a l'institut, la fulla esmolada d'una maquineta de color blau i la va desmontar fins quedar-se am la fulla a la mà.
És va repanssar moltissim la idea de acabar amb la seva vida, però, sense cap mena de dupte creia ser la persona més desgraciada de l'univers.
Agafà la fulla amb la mà esquerra, tancà el puny de l'altre mà amb força i :rass!!
Li va començar a sortir una mica de sang, no massa, no hi tenia tanta practica com perquè a la primera ja li sortis del tot bé. Volia ser lliure, i feliç. Va decidir continuar amb la ideia de dexar la seva vida.
Tancà el puny de la mà dreta amb molta força i: rass!! El segon tall!! Aquest si que li sagnava i molt més que el primer. Va posar la mà a la pica del lavabo. Li segnava i li feia molt de mal. Es va mirar al mirall i va veure reflectida la imatge de les dues persones amb qui ultimament havia compartit hores i hores de converses. Li deien:

-Noia!!! Què fas?!!!

Va ser llavors quant la noia, confosa, morta de por i amb els ulls plens de llàgrimes va tornar a mirar-se al mirall i es va dir a ella mateixa:

-Noia!!! Què fas?!!!

Va deixar caure la fulla de la maquineta sobre la pica molla d'un to vermellós morat plena de sang i va encendre l'aigua perquè s'ho emportes tot. L'aigua l'única cosa que es va endur va ser la sang que poccs minuts abans havia bassat del braç de la noia, i també la fulla que amb lo petitona que era es va escorre desguàs avall.
Va pendre del l'armariet del lavabo de casa els seus avis, un desinfactant i una iode, s'envanà la mà i va tancar la porta del lavabo, va pujar les escales cap a la seva habitació i un cop allà es va posar a plorar. No plorava de dolor per els dos talls que s'havia fet a la mà, sinó perquè no havia sigut capaç de pendre's la vida i ser lliure tal i com volia. Ara encara se sentia més desgraciada.

Només faltava una horeta i poc perquè arribessin a casa, la seva àvia, el seu avi i la seva cosina de només 6 anys, quant, entre singlot i llàgrima, començava a rumiar com amagaria els talls davant de la seva familia, ja que al mig de l'estiu no era massa normal anar amb maniga llarga tot el dia. Va tenir moltes idees però la definitiva va ser no explicar res a ningú posar-se una monyaquera que a casa l'àvia sempre tenia perquè més d'una vegada havia tingut molesties a la mà. I així ho va fer.

Finalment, aquella nit ho va explicar a les dues persones que havien fet possible que daixés la fulla esmolada de la maquineta i es curés la farida.
La van mig entendre i li van donar suport, tot el què necessitava. Va plorar moltissim, però va poder compendre que, (encara que ella penses que estava sola, )hi havia dues persones que no la volien perdre mai, i va entendre una altre cosa encara, que les maquinetes són de mal fer, a partir d'ara, comprarà un llapis punta fina, per no tenir temptacions inútils de treure's la vida amb només quinze anys. Va entendre que tenia tota una vida per endevant i que, des d'aquell instant tornava a començar de nou, amb doa amics als que mai podrà oblidar.

Aquesta és la història d'una ex-suicida.

Quantes vegades has pensat que mort feries més bé que viu? Quantes vegades t'has sentit tan sol que has cregut que la teva vida no tenia sentit? Digues, quantes!?!
Quantes vegades has hagut daixugar-te la sang del braç on acabaves d'intentar tallar-te'n les venes? Quantes vegades has cregut que no ets ningú per a quelcom? Digues quantes!?!

Aquest és el final de la història d'una ex-suicida que no va ser tan covarda com per treure's la vida i deixar-la morta.