Cercador

Llista categories

Vides Paral·leles

Un relat de: DiOn

Ja no hi ha volta enrere. Diu que no em pot mirar suposo que tothom té por de que ningú més li obri la porta, suposo que aquesta inseguretat malaltissa i absurda arriba sempre al mateix moment, quan estàs perdut i sense rumb. Estàs rodejat de gent però estàs més sol que mai. Jo he tingut aquesta sensació masses cops aquest últim any.

Ara em miro les mans, sempre ho faig quan estic preocupada com si els hi demanés que m'ajudessin, que fessin alguna cosa. Les mans que curioses! Sempre m'han agradat, dónes la mà quan et saludes, t'agafes les mans recordo quan li agafava el dit petit de la mà, es convertia en el nostre petit moment d'intimitat, no calia que li digués res estava ja tot dit.

Hi ha hagut una complicitat i intimitat molt intensa a traves de la qual he intentat trobar-me a mi mateixa, sorprenent-me de tot el que podia donar i oberta a rebre tot el què em podia oferir, absorbint a poc a poc la meva energia. Una barreja explosiva de química, passió, intensitat i impossibilitat que m'ha fet arribar a aquest estat anímic que un psicòleg el podria definir com: transtorn ansios o alguna cosa així. Un estat que et fa aixecar a les 5 del matí de sobte, tremolant, li vols buscar una explicació mística quan realment és el teu subconscient que et diu que no vol patir més. Un estat essencial de la vida, meravellós i apassionant i a la vegada fràgil i fugaç que tothom anhela viure almenys un cop al llarg de la seva existència.

Penso que no li he dit tot em sap greu haver desaprofitat aquella tarda de diumenge, li havia d'explicar tantes coses. Ben mirat hi ha moments en que el silenci és més eloqüent que les paraules, encara que les triïs amb molta cura o que sonin molt convincents. Aquell dia caminaven l'un al costat de l'altre sense dir-nos res, com un fragment de Tokio Blues, no el podia mirar perquè els meus ulls no saben amagar el què sento, son com un mirall del meu interior.

Ell diu que el feia sentir increïble, però no, no és això, és que ell era increïble quan estava amb mi, que és molt diferent.

He viscut un desplaçament físic i emocional que m'està fent cada dia més forta, convertint la pel·lícula de la meva vida en una comèdia agre i dolça, amb una dosi d'humor irònic i optimisme que constitueix l'ànima del fil argumental. Perquè riure em fa sentir viva com l'amor. Es per això que no canviaria res, que faria exactament el mateix, cada paraula i cada petó col.locats exactament al mateix lloc.

Vides paral·leles fetes del mateix patró que inevitablement s'havien de creuar i que ara tornen a ser paral·leles...

Comentaris

Afegir comentari

GENIAL![Ofensiu]
losmismosclavos | 28-10-2008 | Valoració: 9
Em sento totalment dins de la història, sobretot quan diu:

"Vides paral·leles fetes del mateix patró que inevitablement s'havien de creuar i que ara tornen a ser paral·leles..."

Sempre és un plaer llegir històries com aquesta!
Hola![Ofensiu]
Maria Sanz Llaudet | 11-02-2007 | Valoració: 10
T'he trobat perquè m'ha cridat l'atenció el títol que figura en "l'editora destaca". I me n'alegro que ho hagin fet perquè m'ha permés llegir-te i gaudir d'aquest relat que m'ha impactat per la seva naturalitat i una manera planera de descriure sentiments i sensacions que, com bé dius, podriem associar a un desplaçament físic i emocional que conviu amb un altra vida paral.lela.
Un altra dia, amb més temps, passaré per aqui i llegiré, amb interés, altres relats teus.
Felicitats, i una abraçada
Sí que existeixen las vides paral·leles[Ofensiu]
Naiade | 02-11-2006 | Valoració: 9

M'identifico plenament amb las teves vivències.
Moltes vegades m'he preguntat el perquè coincidim tan profundament amb persones que surten del no res, vivim coses sublims i el destí ens separa definitivament.
Segur que deu ser la manera d'anar acumulant experiències, fins trobar el camí definitiu, si es que existeix.
Molt ben expressat i entenedor.
Espero seguir-te llegint
Jo tampoc entenc[Ofensiu]
Valentí Valent | 16-06-2006
que és el que no et deixa continuar escrivint! Va, Va!
Suposo que sempre es mes facil de dir als altres que a un mateix...
Miraré si tornes a escriure.
Valenti Valent
És interessant...[Ofensiu]
Unicorn Gris | 11-04-2006 | Valoració: 9
He llegit aquest relat, que em sembla bastant bo, tot i que (ho sento, em distrec molt llegint amb la majoria de textos) no l'he pillat en la totalitat. Però he notat que és un bon relat, que expresses bé les emocions, les passions, les decepcions de la vida.

Per això, per recompensar la teva iniciativa, et poso un 9.

Mai has pensat en colaborar en La Stoa? Per preguntar...
vides paral·leles....[Ofensiu]
aigua de mar | 11-04-2006 | Valoració: 9
M'ha agradat com ho expliques. M'has fet reviure les meves pròpies sensacions i experiències. Això és el millor de la literarura: que t'arribi a commoure. Felicitats per haver-ho aconseguit.
una humil opinió[Ofensiu]
inbreadborn | 02-02-2006 | Valoració: 8
M'agrada com escrius, no hi poses cap filtre artificiós. No vull confondre realitat i ficció però tant si t'ha passat el que expliques com si no, li dones un to molt proper que vessa sinceritat. A mi m'ha passat quelcom semblant, i continuo navegant sense brújola enmig d'un mar ple de boira i a sobre sense la teva inspiració.
Espero poder-te llegir molts més relats, publica ben aviat!
Diuen...[Ofensiu]
AVERROIS | 26-01-2006
...que les linies paral·leles no existeien i en algún lloc es troben, qui sap si es tornaran a trobar. Benvinguda a relats. Una abraçada.
Increible[Ofensiu]
borrokan | 15-01-2006
És realment preciós de debó.. No sé per què, ni com, però m'has fet sentir el que snet la protagonista. És molt dur veure com totes les teves il·lusions s'enssorren, com perds tot allò que t'estimes del dia a la nit, i sovint et repeteixes les mateixes preguntes: Ha estat culpa meva? S'hauria pogut evitar? ...
Bé, no sé que més dir-ye és que realment m'he quedat parada.. simplement continua escrivint, perquè tens una qualitat que no tothom té: fas sentir!
Petons i avant!!**