Cercador
Vida
Un relat de: catherine- Compartir:
Vida, no puc deixar d'estimar-te,
per aquest amor amb què em trobo,
cada dia, quan t'observo.
Quan sento la tendra mà del nen
que estreny el dit de sa mare.
Quan beso amb els nuvis
la il.lusió dels dies futurs.
Quan la pau dels que es retroben
m'acaricia en una estació de tren.
Vida, t'estimo...
Per aquesta sensació de plenitut
que em desborda quan et sento,
com en el silenci de les teves nits
quan la teva abraçada em recull
per què t'escrigui.
Comentaris
-
M'agradat![Ofensiu]blaiv74 | 01-05-2008 | Valoració: 10
Anyorança, amor, sufriment...una persona, una vida.
Una poesia molt tendre. -
m'agrada[Ofensiu]escriureambelcor | 27-03-2008
La vida és el millor tresor que tenim... no la podem comprar.
no em de caure en l'error de no valorar-la.
Per què quan llegeixo m'omplo de vida, i la vida em giravolta en el cor quan escric. -
PERÒ DE VEGADES T´ODIO...[Ofensiu]Capdelin | 31-12-2004 | Valoració: 9
quan em robes somnis, amors i persones que estimo...
però em fas créixer, em fas madurar...
i amb el temps... et torno a estimar...
perquè, l´important... malgrat tot, és...
VIURE!
no et coneixia...
m´ha agradat molt el teu poema i la forma senzilla, generosa i suau amb que toques els versos i espresses el que dius...
seguiré llegint-te...
ptons i abraçades... i bon any! ... PLE DE VIDA!!!
Valoració mitja: 9.33